dijous, 25 de novembre de 2010

El gat enfitat i el remei poètic.





El gat enfitat i el remei poètic


El gato sin botas
de puro goloso
amaneció enfermo
de un mal doloroso.
La gata afligida
no duda el motivo
de alguna comida
o de un salto furtivo.
El gato asustado
confiesa su culpa
devoró confiado
cinco ratas juntas.
Melindrosa
es la melindrosa
de tal condición
que le dio un insulto
al ver un ratón.
Al estar cosiendo
en el pasadizo
con el aire el hilo
le dio un romadizo.
Al tomar un libro
se le cayó una hoja
le pegó en el pie
y la dejó coja.
Ella está en la cama
muy de gravedad
por haberse puesto
un botín helado.
Ella sigue enferma
de muchos días
por haberse puesto
la sortija fría.



1.  Comenta el poema sobre el gat enfitat. De què va?Conta'm la història que narra.

El poema tracta de un gato que amaneció enfermo y la gata no duda el motivo de alguna comida, el gato asustado confesó que comio cinco ratas juntas. 

1.1. Anàlisi mètrica: Escriu el número d'estrofes i de versos que té el poema, i si és rima consonant o assonant.


Aquest poema té 8 estrofas i 33 versos.
És rima assonant.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Poema de Eres tú.

4. Cerca per internet un poema que t'agradi, pot estar en la llengua que vulguis, el penges al teu blog, li afegeixes una imatge i el comentes de la manera més completa possible. Demostra el que estàs aprenent...



         ERES TU
Llegar hasta el firmamento
Hacer realidad lo que siento
Sentir tus palabras en mi alma
Y tocar tu sentimiento.
Llenar de dicha el amor,
Ese amor que solo entre nosotros nació,
Cuando tus ojos me miraron
Y tus brazos me estrecharon.
Eres tú el amor de mis sueños,
Eres tú el sabor de mi pasión,
Eres tú el latido de mi vida,
Eres tú mi único amor.
Eres tú el suspiro de mi vida
Eres tú mi única ilusión,
Eres tú el sentimiento que siento
Eres tú el dueño de mi amor.

dimarts, 16 de novembre de 2010

Tots Sants!

3. Explica la festa de  Tots Sants.



Tots Sants és una festa dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. Als Països Catalans, Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.

Halloween!

2. Explica el que has fet aquests tres dies de festa. Has participat de la celebració del Halloween? Creus que està bé que se celebri aquesta festa americana aquí? Per què? En què consisteix? Saps què és la castanyada? Si no ho saps, cerca informació a internet i la penges al teu blog.





Has participat de la celebració del Halloween? No.

Creus que està bé que se celebri aquesta festa americana aquí? Per què? A mi més igual, però jo no li veig el sentit de fer aquesta festa,ho trob un doi.

En què consisteix? En disfressar-se, sortir  pel poble i anar tocant per les cases.

Saps què és la castanyada? La
Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.

El camí cap a la maduresa.



EL CAMÍ CAP A LA MADURESA

És la teva aposta.
El risc corre del teu compte.
És una cursa amb tu mateix.
Només ets tu qui decideix.
Et diran moltes coses.
Et donaran consells a voltes.
D’altres potser seran ordres.
Però al final…
Només tu decidiràs,
havent fet o no cas.
El teu camí en solitari comença.
La maduresa t’espera.
Es freguen les mans els problemes.
Mentre gira i gira la gran esfera.
I no defalleixis.
I no desesperis.
El camí és rocós
i molt dolorós.
Però per cada pedra, una experiència
I al final del trajecte, tot serà saviesa,
per una vida plena
Per a una mort eterna.


1. Feina sobre el poema del nostre projecte Sota el mateix estel:


1.1. Comenta el poema en general.Desde que neixem ens enseñen a seguir un camí de bens i de alegries. peró cada persona elegeix el seu propi camí.


1.2. Comenta el poema vers per vers, el que diu.Nosaltres mateixos ens han dit o mandat moltes coses pero al final eligiran el seu propi camí perque al final la voda es per equivocar-se, riure i moltes emosions . Peró que al cap i a la fi res es per a sempre i nosaltres mateixos amb de decidir la nostra propia vida ja que ningú ho podra fer per a noltros.


1.3. Resumeix el poema amb una sola paraula. El nostre camí


1.4. Hi ha alguna personificació? Quina?
                       

1.5. Qui n'és el protagonista?nosaltres


1.6. Després de tot això ja estàs preparat/-da per posar-li un títol.
 El camí cap a la maduresa.

El vent...

1. Comenta el poema "Poesia del vent". Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.



Vent

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
  flors que són besades

-M'agrada molt aquest poema ja que tracta sobre la primavera y es un tema que ami m'agrada molt.
-els abres, els ocells,el blat, el vent amb aquestes 4 paraules es pot sebre que tracte de la primavera. 

Poema de na Miriam!

La poesia!

Crec que els poetes, els músics i els pintors escriuen o pinten per diferents motius: Perquè no saben expressar-se d'una altra manera, per "hobby"o perquè els fa sentir millor. La veritat és que en el meu cas, per poder escriure un poema, necessitaria que em visitassin moltes muses.

El tema que m'agrada més per escriure un poema és el que parla sobre la vida mateixa. Et pots posar a pensar sobre el dia a dia i és més fàcil inspirar.te.

Però sola em costaria molt i no sé si em posaria a escriure, encara que mai no es pot dir "
D'aquesta aigua no en beuré", perquè fins fa poquet ni tan sols m'agradava llegir-ne.

A principi de curs la nostra tutora ens va posar com a feina escriure un poema i el vaig fer amb un poc de por, però una vegada el vaig tenir escrit, em vaig adonar que no tenia per què s
er un obstacle per a mi.


Crec que si hagués de tornar a escriure'n un de manera voluntària hauria de ser a un lloc tranquil per poder estar inspirada al màxim.

                              Míryam


1. Aquí tens el que pensa de la poesia una antiga alumna de 2n de PQPI.

A) Fes un resum de l'escrit. Els poetes,els escriptors.. s'expresen através de poemes perque es un cosa que et fa sentir millor. Na Miryam lo que diu es que a lo primer la seva tutora va dir-lis que tenien que escriure poemes i ella tenia un poc de por ja que no en sabia molt pero apoc a poc li va anant agradant molt i que are ho faria encantada si estagues en un lloc tranquil.

B) Escriu les idees principals del text.Que les persones que els hi agrada fer poemes ho fan perque els hi agrada molt i amb els poemes trasmets moltes coses desde alegria, tristor, amor.. i que no fa falta ser famos per escriure un poema.

C) Escriu la teva opinió personal sobre el que diu na Míriam.Ella te raó jo pens lo mateix. Al principi trobava que era una tonteria alló dels poemes pero grasis als poemes he apres moltes coses i m'han fet canviar molt. Els poemes trasmeten moltes coses i no es tant dificil fer poemes només has de tenir imaginació, tranquil·litat . I es una cosa que te ajuda molt alhora de la veritat.

El tabac

ENQUESTA SOBRE EL TABAC



 
1. Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment?


 Per vendre-ho i guanyar doblers.

2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?

- No, perquè ens perjudiquen a nosaltres amb el fum del tabac.

- Si, pel fum del tabac.

3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?

Sí 


4. Escriu els efectes secundaris del tabac.

Càncer de pulmons, càncer de llengua, vòmits...

diumenge, 14 de novembre de 2010

Volverán las oscuras golondrinas...


1. Activitat de llengua castellana referida a la poesia del Romanticisme espanyol: Escribe un poema, mínimo seis versos, de desamor dirigido a tu amado o amada. No es necesario que sea de verdad: inventa un amor y una despedida. Puedes inspirarte en los poemas de Bécquer. El principio del poema tiene que decir lo siguiente:


Adiós, amada mía.
Pienso en ti de noche y de día.
A pesar de todo fuiste el único
que me hizo feliz,
el único que me hacia temblar
cada vez que estabamos juntos..


2. Escribe en tu blog las características principales de la poesía del Romanticismo Espanyol.

El Romanticismo fue un movimiento artístico, literario e ideológico que se produjo en la primera mitad del siglo XIX. fue una ruptura con el normativismo neoclásico y su principio básico fue la libertad de creación. En España tuvo su apogeo entre 1835 y 1850, aunque este movimiento surgió años antes entre Inglaterra y Alemania, pero el  absolutismo de Fernando VII impidió el desarrollo del Romanticismo en nuestro país y lo retrasó frente al europeo. Los intelectuales progresistas se vieron obligados a exiliarse, y sólo a su regreso (a partir de 1833) se afianzaron las nuevas ideas románticas, que estos exiliados habían conocido de primera mano en ciudades como Londres o París. El Romanticismo español duró relativamente poco. Suelen señalarse los años 1835 (estreno de Don Álvaro del Duque de Rivas) como fecha de inicio, y 1849 (estreno de la obra de José Zorrilla Traidor, inconfeso y mártir) como fecha fin. Sus orígenes son complejos, tanto socialmente como filosóficamente. se produce con un cierto retraso con respecto al resto de Europa. Por esta razón (motivo de que los literatos españoles de la época sólo tomaran lo superficial de este movimiento) se dice que los románticos españoles no alcanzan la calidad literaria que consiguieron los principales románicos europeos.



3. Comenta el poema "Volverán las oscuras golondrinas". Recuerda que puedes comentar estrofa por estrofa.

El poema habla sobre un amor que ha perdido, siempre estarán sus amigos, pero el amor que a perdido no lo volverá a tener, nunca encontrará a uno igual que él que ha perdido. Ella si quiere enamorarse otra vez tendrà que cambiar.




RIMA LIII    Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
        jugando llamarán.
  Pero aquellas que el  vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
        ¡esas... no volverán!.
  Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
        sus flores se abrirán.
  Pero aquellas, cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
        ¡esas... no volverán!
  Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
        tal vez despertará.
  Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido...; desengáñate,
        ¡así... no te querrán!

Habana Blues

3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir: 




AÑO:
2005
DURACIÓN:
115 min.
PAÍS:
 
DIRECTOR :Benito Zambrano
GUIÓN :Benito Zambrano & Ernesto Chao
MÚSICA :José Luis Garrido, Dayan Abada, Kiki Ferrer, X Alfonso
FOTOGRAFÍA :Jean Claude Larrieu
REPARTO: Alberto Joel García, Roberto Sanmartín, Yailene Sierra, Zenia Marabal, Tomás Cao, Roger Pera, Marta Calvó
PRODUCTORA :Coproducción España-Cuba-Francia; Maestranza Films / ICAIC / Pyramide Productions


PREMIOS: 2005: 2 Premios Goya: Mejor montaje y mejor banda sonora
GÉNERO: Drama
SINOPSIS: Ruy y Tito llevan años orquestando en común la melodía de su sueño: convertirse en estrellas de la música. Sus partituras se han convertido en la banda sonora que alumbra las estrechas y apasionadas relaciones del maravilloso grupo de colegas que ambos comparten. Tito vive con su abuela, una gran dama de la música, tan elegante como única. Ruy, en cambio, vive con la madre de sus dos hijos, Caridad, una joven luchadora que sostiene a la familia gracias a la elaboración de artesanías. La pareja combate el crepúsculo de su relación con el luminoso apoyo del mismo grupo de amigos. Pero un buen día, una pareja de productores españoles que ha descubierto hace semanas el extraordinario talento de Ruy y Tito les propone una oferta internacional. De pronto, los dos músicos se verán inmersos en un serio dilema. ¿Estarán dispuestos a dejar sus profundas relaciones atrás para abrazar su sueño? (FILMAFFINITY)

Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit.

2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit.



SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca 
l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard: 
encara un altre bes
   un altre
    un altre 
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
Joan Salvat-Papasseit.


 A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa.

B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".

Es una manera de dir que s'estan besant.

Joan Salvat-Papasseit.


1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.
 

 
 
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.


Les seves obres!


Poesia
  • Poemes en ondes hertzianes (1919)
  • L'irradiador del Port i les gavines (1921)
  • Les conspiracions (1922)
  • La gesta dels estels (1922)
  • El poema de La rosa als llavis (1923)
  • Óssa Menor (1925, edició pòstuma)

Prosa

  • Glosas de un socialista (1916)
  • Fum de fàbriques (1917)
  • Humo de fábrica (1918)
  • Concepte del Poeta (1919)
  • Contra els poetes amb minúscula - Primer manifest català futurista (1920)
  • Pròleg de La Batalla, llibre de Daniel Cardona i Civit (1923)
  • Notes biogràfiques (1934, edició pòstuma)

Les mans i la poesia transmeten vibracions: poema d'Antoni Canu

1. Penja aquest poema al teu blog, amb una imatge adient i comenta'l.


D'aquest poema he entés que compara l'aigua del riu que va cap a la mar amb les paraules ordenades d'un poema i el sentiment que crea.




Vibracions

Mans quietes rellisquen
sobre rieres de fils colorats
que condueixin a les fonts secretes
on hòmens coneixen lo llenguatge
que les engendraren.
I fan encara…
pulsar el cor,
escoltar el cant de l’aigua
que s’envolta
i el respir del fluid
que corre en les artèries de metall
per evaporar com la boira
i renàixer com l’onda de la mar.


2. Explica el significat de les següents paraules que apareixen al poema:

Rellisquen:
Si una cosa ens rellisca de les mans és que se'ns escapa, que no la podem aguantar.

Rieres:

Una riera és un curs d'aigua de menys importància que un riu i que habitualment només porta aigua quan plou. Quan hi ha pluges fortes, les rieres d'alguns pobles provoquen inundacions.

Fluid:

Que flueix. L'aigua és una substància fluida.

Evaporar:

Convertir un líquid en vapor. La calor evapora l'aigua dels rius. Quan es posa vi en un menjar, l'alcohol s'evapora de seguida.




3. Què hi pot tenir a veure la poesia amb les mans i les vibracions?

Les mans i les vibracions tenen a veure amb la poesia que poden expressar o tocar coses.

dijous, 4 de novembre de 2010

   Por a mirar-se al mirall.

No era pas culpa seva.
Tot començà amb un problema.
Coses que passen a la vida:
Una mort, una frustració, una pèrdua.
I un dia, va escoltar:
-T’has engreixat, noia!
I fou quan començà una dieta.
I amb ella un munt de cabòries.
El mirall li mostrava una imatge horrible.
La bàscula li anunciava una realitat trista.
Una veu li deia què havia de fer:
Perdre pes era la seva fita
Fer esport
cremar calories,
menjar molt poc.
Sentència de mort!!!
Adolescència truncada.
Una baixada de pes sense frens.
Un suïcidi agonitzant, lent.
Un no poder fer-hi res.
La seva mirada s’apagava dia a dia.
El seu caminar era fràgil i dèbil.
La seva essència es perdia.
La seva llum s’extingia.
Un cos amb només pell i ossos.
Un esquelet en vida que s’arrossega.
Una malaltia que esmicola a trossos
-una vida-
I la sentencia a una desaparició lenta.
Un forat que l’empresona.
Uns barrots que la separen
dels què l’estimen.
Pateix per ells,
però no sap què fer.
Una tortura sense sortida.
Un malson del què no es desperta.
Sort té de la família
que la recolza,
mai no l’abandona.
L’han ingressat.
Un centre l’ajudarà a menjar.
L’ajudarà a combatre la malaltia.
L’ajudarà a poder viure,
lliure.

Carolina Ibac.

dimecres, 3 de novembre de 2010

La vida és només temps.

2. Ja tenim el tercer poema del "Posa títol", idò ja saps el que has de fer, posar-li un títol, comentar-lo al teu blog i al de na Carolina i penjar-lo al teu blog amb una imatge escollida per tu.

Hola Carolina.
Aquest poema m'ha agradat molt sobre lo que diu. El poema tracta de que la vida és només temps.
Un abraçada cristina de 2ºn PQPI




La vida és només temps.


Darrere meu trobo estones,
fugisseres i eternes,
molt bones i no tan bones,
vertaderes i mentideres.


Són les passes que fan camí,
les que em fan caure i aixecar-me,
seguint una línia anomenada destí,
que em persegueix i s’escapa.


És el meu temps qui em mana,
qui amb el seu tic-tac em controla.
I és que sentim el nostre rellotge
que ens forada l’ànima.


I vaig sentir un dia:
- Som el temps que ens queda.-
I és que el futur és el nostre guia:
un gurú que s’anticipa a cada era.


- Temps al temps -altres digueren.
Uns en tenen, altres poc els queda.
Només és el senyor de les hores
qui les emmagatzema sense espera.


Un monstre dels anys,
que se’ls cruspeix amb afany,
sense cercar l’equitat,
sense cap moralitat.


La…
La vida…
La vida és…
La vida és només…
La vida és només temps.

La música que més m'ha agrada.

1. Fes una entrada lliure al teu blog.


  La música que més m'ha agrada.  A mi m'ha agrada molt escoltar música. El tipus de música que m'ha agrada més és el reggaeton, tecno, pop,..etc. Però la música que més escolt es reggaeton perquè és la que més m'ha agrada. L'escolt desde fa molts d'anys i m'agrada molt mes per el ritme i perque es pot ballar. 

3. Explica què volen dir les frases següents:

- La gent té estrelles que no són iguals

Significa que no totes les persones son iguals i que tenen distintes coses diferentes o totalment diferent pero que cada persona es unica .
 


  - Bec per oblidar que tenc vergonya de beure.
Que hi ha persones que beuen per oblidar-se del problemes o de les coses que els pasen pero la veritat esque no volen beure pero ho troben una sortida per oblidar-se de tot lo que esl hi pasa.






- Els vanitosos només senten les alabances.
Hi ha persones que es creuen coses i no entenen les critiques de les altres persones només escolten lo que ells volen. 

La vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la.

2.  Escriu la teva pròpia frase, sobre algun aspecte de la vida, que consideris molt important.


La vida no s'ha get per comprendre-la sonó per viure-la 

Seguim amb "El petit príncep"

1. Tria les tres frases que més t'agradin del Petit príncep i les expliques amb exemples i imatges.





- És trist oblidar un amic.

Un amic que sempre ha estat amb tu mai s'oblida perquè l'estimam molt i és impossible que ens oblidem d'ell.

  

- No se sap mai!

Mai se sap que passarà demà! Mai se sap res!
 
    
- Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.