dilluns, 20 de desembre del 2010

El Nadal ja és aquí.


               1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.


El Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania . És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de jesús. Estem amb la família i compartim moments de records.

               2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.
El viatge de la meva vida seria anar a Bejucal perquè tenc ganes de anar amb la meva família a que amb duguin a conèixer latinoamerica. Perquè tenen família, amics,i mitja vida feta allà i tenc ganes de coneixer altres cultures i seria el viatge de la meva vida perquè es on amb fa mes il·lusió anar-hi.
               3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

Brots de llum,
serena calma.
Ja és Nadal
i l'any s'acaba.
***
 parla del mes de desembre que posen els llums de nadal, que esta tot tranquil que es nadal i que esperen que arribi l'any nou per ser un any més. I li deim adèu a  l'any  anterior. 

               4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner



Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!

Jo no el puc pas aguantar.
... 
La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
 
             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 
Aquest poema tracta del frad que fa en l'hivern i explica ael que pasa cuant fa fres.
m'agrada mes la calor perque el fred amb costip i no m'agrada anar tan abrigada.
              2. Explica la imatge que va unida al poema.
En la imatge surten les cases plenes de neu i una nina guaitant per la finestra que amb el fred li volen els cabells, que tenen forme d'un arbre. 3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog. 
Josep Carner (Barcelona, 1884 Brussel·les, 1970). Pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es revelà com escriptor precoç. El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta etapa col·labora a "Montserrat" i "L'Atlàntida", entre d'altres revistes. Dirigí de fet "Catalunya2 (1903-1905), "Empori" (1907-1908) i "Catalunya" (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col·laborà estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A principis de segle s'incorporà a "La Veu de Catalunya", i hi escriví fins al 1928. Seguidor de la política de Prat de la Riba, posà en pràctica les seves consignes en articles i en editorials. Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República col·laborà al diari "La Publicitat". El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual exercí càrrecs successivament a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure. Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). En teatre destaquem El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent (1966). En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són recollits a Les planetes del verdum (1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria del'ham poètic. La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d'altres.
 

dijous, 16 de desembre del 2010

ulls de la mar dolça


Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.