dilluns, 31 de gener de 2011

El feudalisme

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.





El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

Ja no hi ha res a fer...

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:
1.1. Posa títol.


Ja no hi ha res a fer...

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.


Té 30 versos, 7 estrofes i és rima assonant.


1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

El poema ens parla d'un accident de moto. La mort d'una persona i una altra queda paralítica.


1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.


Aquest poema és molt dur perquè explica molts de sentiment. Aquest poema m'ha fet reflexionar molt, transmet molts de sentiments. És un poema amb molta força. M'ha agradat molt i de titol li he posat "Ja no hi ha res a fer..."
Ja no hi ha res a fer..

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
                                                       Ella ara descansa sense vida.
                                                   La meva vida hauria de ser seva.

La biblioteca..




3. Descriu la biblioteca.

La biblioteca és un lloc on pots anar a estodiar, fer treballs sense ordinador o amb ordinador, pots lletgir llibres.. A la biblioteca hi ha 8 ordinadors contant el del professor/a. A la biblioteca no es pot menjar ni boure, s'ha de fer silenci semprè perqué hi ha gent que ve a la biblioteca per estodiar i una persona no pot estar mai consentrada si a dins l'aula hi ha renou. Per això es demana silenci i no menjar ni beure.

Castanyes..

 2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

No, les castanyes no m'ha agradengens.




VEDELLA FARCIDA AMB CASTANYES

Ingredients

- 800 g de llata de vedella (tall pla)
- 200 g de cansalada virada
- 300 g de castanyes
- 100 g de nous
- 500 g de cebetes petites
- 1 got de brou de carn
- 1 got de vi ranci
2 grans d'all
- 1 cullerada de Maizena
- Llorer
- Farigola
- Julivert
- Llavors de fonoll
- Oli d'oliva
- Sal
- Pebre

Elaboració:

Pelar les castanyes i posar-les a bullir, després d'entallar-les, en aigua per poder-ne retirar les pells (si cal, com en el cas del pastís, en dues bullides).

Aplanar la carn, salpebrar-la i repartir-hi pel damunt, regularment, una picada d'all i julivert, la cansalada tallada a tires i les castanyes trossejades de forma més o menus regular i a trossos no massa grans.

Enrotllar la carn i lligar-la amb fil de cuina sense prémer-la massa.

En una cassola on haurem escalfat oli, daurar el tall rodó resultant per tots els costats. Incorporar-hi les herbes aromàtiques (llorer, farigola i julivert) degudament lligades i el vi i el brou. Disposar al voltant les cebetes pelades, tapar l'atuell i posar-lo a coure al forn, prèviament escalfat a 180º, durant una hora més aviat escassa. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció, incorporar-hi les nous i les llavors de fonoll (si ens hi agrada el gust, és clar).

Passat el temps de cocció, colar el suc que hagi quedat i espessir-lo, en calent, amb la cullerada de Maizena desfeta en una mica de brou.

Servir el tall, deslligat i tallat, acompanyat de les cebes i les nous i regat amb la salsa.

El poema sobre les castanyes.

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.



 
Castanyada
 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!
3. Fes un resum del text sobre la motivació escolar, el comentes i n'exposes la teva opinió.

El dissabte..

2. Explica en deu línies quin és el dia de la setmana que més t'agrada i per què.

El dissabte.


El dissabte és el dia que m'agrada més ja que no hi ha classe i puc sortir amb les meves amigues de festa.Els divendres sempre som més pocs perquè hi ha gent que els seus pares o per ells mateixos no volen sortir o no les deixen sortir i surten els dissabtes. El dissabte normalment si anam a sopar quedam un poquet més prest que si no anam a sopar. Si no anam a sopar quedam un poc més tard perquè si quedam més prest i no hem de anar a sopar se fa molt llarg i mos avorrim molt. Després de sopar sortim per Santanyí o per altres puestos, com per exemple per Campos en s'estiu sortiem més per Cala Figuera. Si quedam per Santanyí anam a fer voltes per es poble o a un bar que es diu Can Tapas ve a ser sa discoteca de Santanyí perquè posen música i esteim xerrant en sos amics o bé jugam a futbolin i a billar que estan allà. Si sortim per Campos anam a fer una volta i després anam a nes Puntasso, al magatzem o al barcelo. Allà jugam a billar o xerram i almenos no mos avorrim tant que per Santanyí. I res en haver fet una estona llarga mon entornam cap a cases i això es tot.

L' hivern.

1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

En aquest poema ens parla de l'hivern. Ens diu que arriba l'hivern, que ferà fred, menjarem coses calentes i anirem a ses festes i ens duran regals.


L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,
i bufandes i botes ens posarem.
Agafarem els trineus
i per la neu es tirarem.
Quin fred a l'hivern!!!
Xocolata calenta i torrons
menjarem,
perque de festa ens anirem
i molts regals rebrem!!!

La Tardor.


1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

En aquest poema ens parla de la tardor. Ens diu que ja ha arribat la tardor, que bufa el vent fresquet, agafarem castanyes i bolets. Les fulles dels abres es tornen com a marró i cauen. Es fa la festa de Halloween.



Tardor

Ja ha arribat la tardor
amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.

L' estiu.


1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

En aquest poema ens parla de l'estiu. Ens diu que l'estiu, que ferà molta calor, menjarem coses fresques i molta fruita com per exemple sandias, melons ...



L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.

dimecres, 26 de gener de 2011

La primavera.

1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.


En aquest poema ens parla de la primavera. Ens diu que a la primavera tornen les flors als abres i surt s'Arc de Sant Martí perquè plou i fa sol al mateix temps.




                                                                 La primavera

És primavera!!!
naixen molt pardalets i
plens de flors els arbres estan.
Esperem l'Arc de Sant Martí
                                      després de les pluges noves,
                                            És primavera!!!
                                       Arriba la felicitat i la llum,
                                             l'alegria i el nostre sol.

l'autoritat a les aules i l'autoritarisme.

1.cerca informació sobre l'autoritat a les aules.També as de parlar sobre l'autoritarisme.


Sembla com si de repent el principi d´autoritat en que deu sustentar-se l´acció docent i educativa fora qüestionat a nivell d´alumnat i famílies, i fins i tot a nivell social. Cada vegada hi ha més professorat que no sap o no troba les eines per enfrontar-se al fet educatiu davant la manca de respecte i obediència per part d´un sector cada vegada més gran d´alumnat. I davant aquesta situació sembla ser que l´única opció siga augmentar l´autoritat del professorat, com les recents iniciatives de la Comunitat Valenciana primer i de la madrilenya desprès, de dotar al professorat amb el rang d´autoritat pública.
Si tractem d'afonar en les causes que ens han dut a aquesta lamentable situació caldria parlar del progressiu desprestigi social del professorat (moltes vegades impulsat des de les pròpies administracions educatives), la manca de capacitat de la institució escolar per a adaptar-se als canvis i als nous temps, la progressiva desaparició de la família i l'entorn social com a agents educadors i socialitzadors, el canvi de valors cap a la cultura d'allò fàcil, el desprestigi de les titolacions acadèmiques (avui estudiar no és garantia d'ascens o millora socio-econòmica), la cultura postdemocràtica que ens ha dut a la societat dels drets molt per damunt de la dels deures, etc. I davant aquest preocupant panorama sembla que l´única solució siga més autoritat, en línia amb l'actual ola neoconservadora que ens està omplint de prohibicions i de vigilància fins a límits altament preocupants.  


L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.

 la meva opinió:
l'autoritat a les aules es que en els darrers anys ha anat creixent la sensació (a estones pànic social) que l'escola hi ha indisciplina, assetjament, delinqüència, professors cremats i amb baixa per depressió, etc.En  el concepte tradicional del professor, mai no s’havia qüestionat que la seva autoritat se sustentava en la seva capacitat de transmissió dels coneixements concrets de la seva matèria. I només per això, i pel rang jeràrquic que se li reconeixia, era valorat i respectat. És obvi que en els darrers anys la relació alumne-professor  i, en general, joves-adults es basa en un nou model molt més complex a partir del qual es vol propiciar la participació de l'alumnat, dels pares, etc., amb la qual cosa la vella jerarquia queda atenuada. Amb el model participatiu, la bondat del qual no caldria discutir, el professor, a qui se li suposa autoritat en la seva matèria, ha de demostrar i exercir, a més, competències com ara la mediació, el control disciplinari, l’estimulació del pensament crític, la resolució de conflictes, el compromís amb l’organització escolar i curricular, la tutoria personal, la coparticipació interdisciplinària, etc.

dimarts, 11 de gener de 2011

3. Inventa't una història on un moix sigui el protagonista. Recorda que aquesta història ha de tenir una INTRODUCCIÓ, un DESENVOLUPAMENT i una CONCLUSIÓ O DESENLLAÇ.

Això era una vegada un moix que es nomia estel i que estava molt trist perquè la seva mare l'havia abandonat i el pobre no sabia que fer, en aquell moment va veure una noia que menjava un poc de pa i n'estel va anar-hi lentament. La noia cuant el va veure se'l va endur cap a la seva casa, la nina es nomia Llúcia i tenia un moix més que es nomia taca es varen fer molt amics i varen estar feliços per sempre més.

dilluns, 10 de gener de 2011