La primavera.

1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.


En aquest poema ens parla de la primavera. Ens diu que a la primavera tornen les flors als abres i surt s'Arc de Sant Martí perquè plou i fa sol al mateix temps.

                                                                 La primavera

És primavera!!!

naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

                                      després de les pluges noves,
                                            És primavera!!!
                                       Arriba la felicitat i la llum,
                                             l'alegria i el nostre sol.

l'autoritat a les aules i l'autoritarisme.

1.cerca informació sobre l'autoritat a les aules.També as de parlar sobre l'autoritarisme.

Sembla com si de repent el principi d´autoritat en que deu sustentar-se l´acció docent i educativa fora qüestionat a nivell d´alumnat i famílies, i fins i tot a nivell social. Cada vegada hi ha més professorat que no sap o no troba les eines per enfrontar-se al fet educatiu davant la manca de respecte i obediència per part d´un sector cada vegada més gran d´alumnat. I davant aquesta situació sembla ser que l´única opció siga augmentar l´autoritat del professorat, com les recents iniciatives de la Comunitat Valenciana primer i de la madrilenya desprès, de dotar al professorat amb el rang d´autoritat pública.
Si tractem d'afonar en les causes que ens han dut a aquesta lamentable situació caldria parlar del progressiu desprestigi social del professorat (moltes vegades impulsat des de les pròpies administracions educatives), la manca de capacitat de la institució escolar per a adaptar-se als canvis i als nous temps, la progressiva desaparició de la família i l'entorn social com a agents educadors i socialitzadors, el canvi de valors cap a la cultura d'allò fàcil, el desprestigi de les titolacions acadèmiques (avui estudiar no és garantia d'ascens o millora socio-econòmica), la cultura postdemocràtica que ens ha dut a la societat dels drets molt per damunt de la dels deures, etc. I davant aquest preocupant panorama sembla que l´única solució siga més autoritat, en línia amb l'actual ola neoconservadora que ens està omplint de prohibicions i de vigilància fins a límits altament preocupants.  

L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.

 la meva opinió:

l'autoritat a les aules es que en els darrers anys ha anat creixent la sensació (a estones pànic social) que l'escola hi ha indisciplina, assetjament, delinqüència, professors cremats i amb baixa per depressió, etc.En  el concepte tradicional del professor, mai no s’havia qüestionat que la seva autoritat se sustentava en la seva capacitat de transmissió dels coneixements concrets de la seva matèria. I només per això, i pel rang jeràrquic que se li reconeixia, era valorat i respectat. És obvi que en els darrers anys la relació alumne-professor  i, en general, joves-adults es basa en un nou model molt més complex a partir del qual es vol propiciar la participació de l'alumnat, dels pares, etc., amb la qual cosa la vella jerarquia queda atenuada. Amb el model participatiu, la bondat del qual no caldria discutir, el professor, a qui se li suposa autoritat en la seva matèria, ha de demostrar i exercir, a més, competències com ara la mediació, el control disciplinari, l’estimulació del pensament crític, la resolució de conflictes, el compromís amb l’organització escolar i curricular, la tutoria personal, la coparticipació interdisciplinària, etc.

3. Inventa't una història on un moix sigui el protagonista. Recorda que aquesta història ha de tenir una INTRODUCCIÓ, un DESENVOLUPAMENT i una CONCLUSIÓ O DESENLLAÇ.

Això era una vegada un moix que es nomia estel i que estava molt trist perquè la seva mare l'havia abandonat i el pobre no sabia que fer, en aquell moment va veure una noia que menjava un poc de pa i n'estel va anar-hi lentament. La noia cuant el va veure se'l va endur cap a la seva casa, la nina es nomia Llúcia i tenia un moix més que es nomia taca es varen fer molt amics i varen estar feliços per sempre més.

Aprendre a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa de les paraules...

Aprendre a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa de les paraules...


cada paraula que dius el cor o sent 

El Nadal ja és aquí.

               1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

El Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania . És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de jesús. Estem amb la família i compartim moments de records.

               2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.
El viatge de la meva vida seria anar a Bejucal perquè tenc ganes de anar amb la meva família a que amb duguin a conèixer latinoamerica. Perquè tenen família, amics,i mitja vida feta allà i tenc ganes de coneixer altres cultures i seria el viatge de la meva vida perquè es on amb fa mes il·lusió anar-hi.
               3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

Brots de llum,

serena calma.

Ja és Nadal

i l'any s'acaba.

***

 parla del mes de desembre que posen els llums de nadal, que esta tot tranquil que es nadal i que esperen que arribi l'any nou per ser un any més. I li deim adèu a  l'any  anterior. 

               4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

Ai, quin fred que fa!

(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.

 

             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

Aquest poema tracta del frad que fa en l'hivern i explica ael que pasa cuant fa fres.

m'agrada mes la calor perque el fred amb costip i no m'agrada anar tan abrigada.

              2. Explica la imatge que va unida al poema.

En la imatge surten les cases plenes de neu i una nina guaitant per la finestra que amb el fred li volen els cabells, que tenen forme d'un arbre. 3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog. 

Josep Carner (Barcelona, 1884 Brussel·les, 1970). Pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es revelà com escriptor precoç. El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta etapa col·labora a "Montserrat" i "L'Atlàntida", entre d'altres revistes. Dirigí de fet "Catalunya2 (1903-1905), "Empori" (1907-1908) i "Catalunya" (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col·laborà estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A principis de segle s'incorporà a "La Veu de Catalunya", i hi escriví fins al 1928. Seguidor de la política de Prat de la Riba, posà en pràctica les seves consignes en articles i en editorials. Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República col·laborà al diari "La Publicitat". El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual exercí càrrecs successivament a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure. Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). En teatre destaquem El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent (1966). En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són recollits a Les planetes del verdum (1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria del'ham poètic. La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d'altres.

 

ulls de la mar dolça

Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.

Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.

Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.

Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.

Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.

Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.

Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.

Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.

Éssers inerts que respiren,
plens de vida.