dilluns, 7 de febrer del 2011
les imatges espectaculars
1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.
un nin petit molt grasios
l'homé que podia aguantar amb el cap un coxe
Les ungles mes llargues del món
la fresa mes grossa del món
l'hamburguesa més gran del món
la dona que treu els ulls
la persona amb més arecades en la cara
el conill més gran del mon
el nin mes petit del mon
la história
3. Ves a la pàgina següent: http://www.xtec.es/~eescola/cos/index.htm sobre les frases fetes del cos humà i intenta crear una història on n'apareguin deu. Les frases fetes que trobaràs duen el significat al costat.
Aclucar els ulls - Tancar les parpelles.
Clavar els ulls - Mirar fixament
Aclucar els ulls - Tancar les parpelles.
Clavar els ulls - Mirar fixament
Cloure l'ull - Adormissar-se
Fer l'ullet - Fer senyal a algú cloent un ull
Deixar amb un pam de nas - Defraudar
Tenir el cor com una llentilla - Tenir por
Era una nit fosca on una nina passejava tota sola pel carrer aquella nina tenia el cor com una llentilla ja que estava fosc.Peró de sobte va clavar els ulls i va veura un noi i va anar cap a ell. Ella tenia por de que aquell noi la deixes amb un pam de nassos. Peró va aclucar els ulls i va dir dins ella: jo aniré cap a ell li faré l'ullet i amem si m'acompanya cap a casa meva. Aquell xicot cuan la va veure va donar l'orella i la va acompanyar fins a casa seva ja que per el camí la nina va cloure l'ull i ell la va agafar i la va portar a casa seva perquè pogués descansar i així la nina i el nin van ser molt amics per sempre més.
dimecres, 2 de febrer del 2011
el meu al·lot
2. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi especialment.
Si el meu cor torna a estranyar una vegada més
Vull que tornis a on jo estigui
I és que no puc viure sense el teu amor
Jo et sento en el meu pit
No vagis si us plau
No vagis d'aquí (princesa)
Que sempre estaré aquí
Que sense tu puc morir
I és que noo, no puc viure sense el teu calor
Torna als meus braços el meu amor
No importa el que diguin si ets aquí (si ets aquí)
Si el meu cor torna a estranyar una vegada més
Vull que tornis a on jo estigui
I és que no puc viure sense el teu amor
Jo et sento en el meu pit
No vagis si us plau (no no no)
Dóna'm una oportunitat (No puc estar sense tu)
Jo et vull besar
I és que visc enamorat (I love you)
El meu amor, per a mi tu ets especial
Sé que al meu costat tornaràs
Encara que passin els anys sempre et vaig a estimar (Et vaig a estimar)
Si alguna vegada vaig somiar amb la felicitat
No podria comparar-la amb la pau que tu em dones
Més que un sentiment
Vull que tornis a on jo estigui
I és que no puc viure sense el teu amor
Jo et sento en el meu pit
No vagis si us plau
No vagis d'aquí (princesa)
Que sempre estaré aquí
Que sense tu puc morir
I és que noo, no puc viure sense el teu calor
Torna als meus braços el meu amor
No importa el que diguin si ets aquí (si ets aquí)
Si el meu cor torna a estranyar una vegada més
Vull que tornis a on jo estigui
I és que no puc viure sense el teu amor
Jo et sento en el meu pit
No vagis si us plau (no no no)
Dóna'm una oportunitat (No puc estar sense tu)
Jo et vull besar
I és que visc enamorat (I love you)
El meu amor, per a mi tu ets especial
Sé que al meu costat tornaràs
Encara que passin els anys sempre et vaig a estimar (Et vaig a estimar)
Si alguna vegada vaig somiar amb la felicitat
No podria comparar-la amb la pau que tu em dones
Més que un sentiment
Tot arribarà..
Tot arribarà...
Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
Carolina Ibac
1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:
1.1. Posa títol.
Tot arribarà..
1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
Té 19 versos,3 estrofes i és rima asonant.
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
En el poema esplica que ella està nerviosa i que no sap que fer més ja. Aprofita al moment fins que després arriba la pau.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
dimarts, 1 de febrer del 2011
El reflejo de la letra
El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.
La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.
3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
La diferència que hi ha entre les persones i els animals es la manera de fer ses coses, de viure i la forma de ser.
B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
Gloria Fuertes va ser una escriptora espanyola que va néixer el 28 de juliol de 1917 a al barri de Lavapiés de Madrid i que va morir el 27 de setembre de 1998 a la mateixa ciutat. De familia humilde, hija de una costurera y un bedel, se matriculó con 14 años en el Instituto de Educación Profesional de la Mujer, diplomándose en varias áreas como taquigrafía, puericultura o literatura. De família humil, filla d'una costurera i un bidell, es va matricular amb 14 anys a l'Institut d'Educació Professional de la Dona, diplomant en diverses àrees com taquigrafia, puericultura o literatura. Posteriormente trabaja como contable en una fábrica, época en la que comienza a publicar sus primeros versos ya recitar en Radio Madrid. Posteriorment treballa com a comptable en una fàbrica, època en què comença a publicar els seus primers versos ja recitar a Ràdio Madrid. Entre 1938 y 1958 tuvo varios empleos como secretaria, oficio que compaginaba con su colaboración de diversos medios; en especial de revistas infantiles y para chicas. Entre 1938 i 1958 va tenir diverses ocupacions com a secretària, ofici que compaginava amb la seva col.laboració de diversos mitjans, en especial de revistes infantils i per a noies. En 1942 se integró en el movimiento poético del “postismo”, ocho años más tarde publicó su primer poemario, Isla ignorada , y comenzó a ofrecer lecturas poéticas por Madrid. El 1942 es va integrar en el moviment poètic del "postismo", vuit anys més tard va publicar el seu primer poemari, Illa ignorada, i va començar a oferir lectures poètiques per Madrid. También cultivó el teatro, estrenando su primera obra, Prometeo , en el Teatro del Instituto de Cultura Hispánica. També va conrear el teatre, estrenant la seva primera obra, Prometeu, al Teatre de l'Institut de Cultura Hispànica. Amplió su formación estudiando biblioteconomía e inglés, lo que le sirve para ejercer como docente en la universidad estadounidense de Bucknell. Va ampliar la seva formació estudiant biblioteconomia i anglès, el que li serveix per a exercir com a docent a la universitat nord-americana de Bucknell. Tras regresar a España, siguió publicando poesía y recibió numerosos galardones, dando varias giras por el país visitando colegios y bibliotecas, siempre en contacto con el público infantil. Després de tornar a Espanya, va seguir publicant poesia i va rebre nombrosos guardons, donant diverses gires pel país visitant escoles i biblioteques, sempre en contacte amb el públic infantil. Falleció de cáncer en 1998. Va morir de càncer el 1998.
Gloria Fuertes va ser una escriptora espanyola que va néixer el 28 de juliol de 1917 a al barri de Lavapiés de Madrid i que va morir el 27 de setembre de 1998 a la mateixa ciutat. De familia humilde, hija de una costurera y un bedel, se matriculó con 14 años en el Instituto de Educación Profesional de la Mujer, diplomándose en varias áreas como taquigrafía, puericultura o literatura. De família humil, filla d'una costurera i un bidell, es va matricular amb 14 anys a l'Institut d'Educació Professional de la Dona, diplomant en diverses àrees com taquigrafia, puericultura o literatura. Posteriormente trabaja como contable en una fábrica, época en la que comienza a publicar sus primeros versos ya recitar en Radio Madrid. Posteriorment treballa com a comptable en una fàbrica, època en què comença a publicar els seus primers versos ja recitar a Ràdio Madrid. Entre 1938 y 1958 tuvo varios empleos como secretaria, oficio que compaginaba con su colaboración de diversos medios; en especial de revistas infantiles y para chicas. Entre 1938 i 1958 va tenir diverses ocupacions com a secretària, ofici que compaginava amb la seva col.laboració de diversos mitjans, en especial de revistes infantils i per a noies. En 1942 se integró en el movimiento poético del “postismo”, ocho años más tarde publicó su primer poemario, Isla ignorada , y comenzó a ofrecer lecturas poéticas por Madrid. El 1942 es va integrar en el moviment poètic del "postismo", vuit anys més tard va publicar el seu primer poemari, Illa ignorada, i va començar a oferir lectures poètiques per Madrid. También cultivó el teatro, estrenando su primera obra, Prometeo , en el Teatro del Instituto de Cultura Hispánica. També va conrear el teatre, estrenant la seva primera obra, Prometeu, al Teatre de l'Institut de Cultura Hispànica. Amplió su formación estudiando biblioteconomía e inglés, lo que le sirve para ejercer como docente en la universidad estadounidense de Bucknell. Va ampliar la seva formació estudiant biblioteconomia i anglès, el que li serveix per a exercir com a docent a la universitat nord-americana de Bucknell. Tras regresar a España, siguió publicando poesía y recibió numerosos galardones, dando varias giras por el país visitando colegios y bibliotecas, siempre en contacto con el público infantil. Després de tornar a Espanya, va seguir publicant poesia i va rebre nombrosos guardons, donant diverses gires pel país visitant escoles i biblioteques, sempre en contacte amb el públic infantil. Falleció de cáncer en 1998. Va morir de càncer el 1998.
Vientos de otoño
Vientos de otoño
(José Hierro)
Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.
Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.
La il·lustració és de Guilherme Marconi.
1. Feina sobre el poema:
1.1. Comenta'l cada quatre versos.
El poema tracta del vent que se'n duu les fulles dels arbres i deixa els camps tots grogencs i els boscos es creman.
1.2. Relaciona el poema amb el moment actual.
A sa vida real esteim a sa mateixa estació que en el del poema que es diu tardor.
1.3. Sintetitza en una frase el poema.
Alegria en el nom de la vida!
1.4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?
En aquest poema si que té molts de punts i comes. Jo crec que si que li dóna moviment al poema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)