dilluns, 28 de març del 2011

Ha arribat la primavera...


                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

         

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

dimecres, 23 de març del 2011

japó te por

  Aquí tens un poema sobre la tragèdia del Japó, a veure quin títol li poses. També l'has de comentar cada tres versos i fer un resum del contingut. Pena'l al teu blog amb una imatge que trobis adient!


            Important: Comenta'l al facebook Tu ets la teva estrella!

Són entrebancs amb plors i pors.
Llàgrimes de la natura, ones gegants,
que s’empassen la terra, escampant el dol.
Tot s’ho enduen, famèliques, amb el seu pas.
Tot un país sota les runes i enderrocs.
Destrucció, desgràcia i mort.
Expectant a l’atzar i la sort.
Rere la por a una explosió,
que pot acabar amb tot.
Hi ha qui en cerca solucions.
D’altres només lamentacions.
Els mals no vénen mai tots sols.
No es pot veure més enllà del dolor.
Aquests dies tots i totes som nipons.
Immersos en un present esglaiador.
El nostre cor és al costat del Japó.
Rere un futur esperançador.
Japó té por.
comentari

aquest poema tracta de la tragedia que va pasar al japó el dia 11/03/11  va a ver un terrretrèmol i van morir moltes de persones mes a causa de ofegament encara no s'an trobat les cents de persones que queden .

El terratrèmol de magnitud 8.9, que ha tingut lloc aquesta matinada a les 6h46 i està afectant tota la costa del Japó amb un important tsunami, ha estat enregistrat a l’estació sísmica de la Rabassa. Aquesta gràfica mostra el registre sísmic de diverses estacions de la Xarxa Sísmica de Catalunya, entre les quals l’estació sísmica de la Rabassa (ARBS), que correspon al registre superior. De moment les víctimes al Japó es compten per desenes, però la xifra es podria anar incrementant ràpidament. 

VENÈCIA!



    1. Cerca imatges que vagin bé per a poder fer un mural sobre Venècia.


    





 
  





2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

dimecres, 16 de març del 2011

reflexió

Feina per avui 16 de març de 2011



1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.
Aquest curs he trobat que he estat un poc vaga amb el sentit de que no li he posat molt de interès Peró en el pròxim trimestre amb posaré les piles ja que es el darrer i he de treure-m el títol. havia pogut esforsarme molt més, ja que no he fet gaire coses Peró arè el que toca es posarse a estudiar i anar a per totes.

2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.
aquesta imatge es veu una bisicleta aferrada a un arbre, amb suggereix que tot a n'aquesta vida va aferat a cualque cosa com per exemple els estudis amb la feina.

3. Explica com et sents en el teu grup de 2n de PQPI i per què. 
Molt be no tenc cap problemas amb els meus companys i tot super be podriem estar millor ja que tots ens duim molt be aunque casi sempre hi ha algu que es barella pero se aregla amb el temps m'agrada molt la meva classe i no me queix de res

els simpson i venecia

Feina per avui dimarts 15 de març de 2011

            1. Cerca informació sobre els Simpson, les històries que conten, els elements emblemàtics, el que solen menjar, acompanyat d'imatges.


     



   Los Simpson (en inglés, The Simpsons) es una serie estadounidense de comedia, en formato de animación, creada por Matt Groening para Fox Broadcasting Company y emitida en varios países del mundo. La serie es una sátira de la sociedad estadounidense que narra la vida y el día a día de una familia de clase media de ese país (cuyos miembros son Homer, Marge, Bart, Lisa y Maggie Simpson) que vive en un pueblo ficticio llamado Springfield.

Família Simpson 

Homer: El pare, amb problemes d'alcohol i poca intel·ligència, però sempre que la seva família o algú proper té problemes (excepte Patty i Selma, les seves cunyades), intenta ajudar-lo com pot.

  • Edat: 36 anys -no definit-.
  • Pes: Uns 120 quilos.
  • Cabells: Dos cabells a dalt i un més en forma de "M" de un costat al altre.
  • Professió: Inspector de seguretat a la central nuclear.
  • Menjar preferit: Els donuts, les costelles de porc, la xocolata i les hamburgueses.
  • Beguda preferida: La cervesa Duff.
  • Passatemps: Asseure's al sofà, jugar a les bitlles i anar a la Taverna de Moe.
  • Frases: D'oh! ; Utx! (Ouch) ; Mmm... chocolate... ; Mmm... costillas...
Marge: La mare i la dona d'Homer.
  • Edat: 34 anys -no definit-.
  • Nom de soltera: Marjorie Bouvier.
  • Cabells: Blaus, amb un gran volum i tenyits.
  • Professió: Mestressa de casa.
  • Altres ocupacions: Professora substituta i cambrera.
  • Personalitat: Pacient i equilibrada.
  • Pecats: Sortir amb un jugador de bitlles.
  • Frases: Mmggh! ; Hoooomeeer!
Bart: El fill gran de Homer i Marge, al qual se li pot dir "problemàtic", distingit per la seva deliberada actitud a crear embolics.
  • Edat: 10 anys.
  • Professió: Estudiant i vàndal.
  • Personalitat: Entremaliat i incorregible.
  • Passatemps: Explicar acudits, fer bretolades i mirar la sèrie "Rasca i Pica".
  • Ídol: El Pallasso Krusty.
  • Enemic: Seymour Skinner (director de l'escola) i l'Actor Secundari Bob.
  • Entremaliadures: Va posar una bomba al lavabo i va fer volar Agnes Skinner (mare del director de l'escola). Va fotografiar Homer pet amb una ballarina...
  • Frases: Moola! ; Multiplicate por zero! ; Yo no he sido!
Lisa: La primera filla de la parella Simpson i la més intel·ligent de la família, vegetariana, budista i ajuda Bart quan té problemes.
  • Edat: 8 anys
  • Professió: Estudiant i saxofonista.
  • Personalitat: És la típica nena perfecta, estudiosa, intel·ligent i educada.
  • Passatemps: Tocar el saxòfon, veure la sèrie "Rasca i Pica" i estudiar sense parar.
  • Ídol: El músic Murphy "Encias Sangrantes"
  • Menjar preferit: Verdura
  • Li encanten: Els ponis
  • Frases: no te
Maggie: La segona filla que no sap parlar i que sempre s'està amb sa mare.
  • Edat: 1 any
  • Personalitat: Encara no sap parlar i no pot caminar sense caure.
  • Passatemps: Succionar el xumet i mirar amb la seva germana la sèrie "Rasca i Pica".
  • Enemic: Gerald, el nadó d'una sola cella.
  • Proeses: Va salvar a Bart i Lisa de les urpes d'una terrible mainadera.
  • Entremaliadures: Disparar al Sr. Burns i beure al plat del gos.
  • La seva primera paraula: Papa 'no escoltada'i Dha paraula en "Ogdenvilliense" de "Ogdenville".

2. Cerca informació sobre Venècia, la seva gastronomia, elements emblemàtics (màscares i góndoles), acompanyats d'imatges.



Història

D'orígens incerts, sembla que Venècia va néixer a conseqüència del flux de refugiats que, abandonant la planura del Po empesos per la invasió per part dels longobards del nord d'Itàlia el 568, es va retirar cap a les 118 illetes de la llacuna.
Situada a la frontera de l'imperi Bizantí, va desenvolupar un fort esperit d'independència que la va portar a ser una de les ciutats estat que van formar les Repúbliques Marineres, juntament amb Gènova, Pisa i Amalfi. El cap del govern era el Dux (terme llatí; en italià Doge), teòricament elegit per a tota la vida, però a la pràctica obligat sovint a deixar el mandat a conseqüència dels resultats insatisfactoris del propi govern.
A l'època de més poder, Venècia controlava una gran part de les costes de l'Adriàtic i moltes de les illes de l'Egeu, incloent-hi Creta, i es trobava entre les principals forces comercials de l'Orient Mitjà. El territori de la república en terres italianes s'estenia fins al llac de Garda i al riu Adda. Pel que fa a la mitjana de l'època, el govern dels propis territoris fou il·lustrat i moltes de les ciutats controlades per Venècia, com Bèrgam, Brescia i Verona, van reivindicar la sobirania veneciana durant l'amenaça d'invasions estrangeres.
El poder econòmic de Venècia s'originà al constituir-se en la frontissa entre el món subdesenvolupat d'[Europa] i el ric i desenvolupat món oriental (món musulmà, Índia i Xina).
En el segle XII, Venècia va ajudar al Imperi Bizantí contra els normands. A canvi, els venecians van obtenir l'any 1082 el dret a comercialitzar amb l'imperi de forma exclusiva i sense pagar drets d'aduana. Aquest privilegi marcà l'inici de l'hegemonia de Venècia en el Llevant.

Feina per avui dijous 10 de març de 2011

 1. Fes les activitats sobre els dos poemes que tens a les entrades anteriors.

 2. Cerca informació sobre aspectes relacionats amb el medi ambiet per poder penjar-la a classe.

 3. Cerca informació sobre Venècia, història i gastronomia i penja imatges de góndoles, màscares i de la ciutat.

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera està a punt d'arribar  i augura una bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.
 

            1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                        
                              1.2. Explica l'estructura del poema

Manca de vida...

                                                             
                                            Manca de vida
      
Un fil prim ple de dies
que es tiba i s’encongeix
fent camí, via a via.
I un dia la llum es debilita,
perd la força dels primers dies,
és l’estrella que duem a dins
que vol marxar a un cel infinit.
Un dia vam néixer,
d’un atzar de dues ànimes foses,
que potser ara ja són mortes.
I el seu abandó d’aquesta vida
ens endinsà en la pena més pena
de totes les penes.
Aquells que estimem marxen
però el nostre consol és que els seguirem,
tard o d’hora, serem de nou amb ells.
La vida té una sola direcció,
un mateix fi per a tots.
Cal aprofitar-la amb dignitat
i ser millor del que som.
I quan tot s’hagi acabat
poder descansar contents
d’haver viscut el present,
d’haver recordat el passat.
I ara, que som allò que ens queda de temps
Rumiem com el viurem,
com el deixarem fer,
com farem sense deixar fer,
sempre sent nosaltres,
sense voler ser altres.
Únics ja sent rics o pobres,
acabarem enterrats,
o cremats
o esquarterats.
I la nostra ànima s’enlairarà
cercant les altres ja enlairades.
Tot comença i tot acaba,
sense excuses,
sense fugides,
sense  temps.
S’acaba el present.
Roman tot ja en el passat.
El fil prim s’ha trencat.
Carolina Ibac
Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal. Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? Quina estructura té?
Penja-ho tot al teu blog.
                 1. Què en penses de la nova normativa de circulació que apunta una velocitat màxima a l'autopista de 110 KM/h? Raona la teva resposta. Vint línees com a mínim.

dilluns, 7 de març del 2011

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell





Aquí teniu aquest poema perquè vos ajudi a reflexionar sobre la natura, extret d'un blog de Literatura.

"Què estam fent malament perquè la natura no segueixi el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps revolucionat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estam obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trob fantàstic fer-ho amb la poesia."

Què passa?
(Marc Granell)

Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l'hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

1. Comenta el poema.

2. Explica la forma del poema. És tradicional? Per què? Per què creus que els versos són tan breus?

3. Explica el significat del poema.

4. Fes una reflexió sobre la situació medioambiental actual.

CARNAVAL!!!!






    1. Temps de CARNAVAL. Cerca informació sobre el carnaval i penja imatges sobre el mateix.
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris .El carnaval de Venècia.
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la GeltrúSolsona com a tradicionals. A la resta d'Espanya destaquen el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i el Carnaval de Cádiz.

   2. Si ara t'haguessis de disfressar... de què aniries? Per què? Penja diferents imatges de la possible disfressa.
de prinsesa perque sempre m'ha agradat molt pero mai hi he anat i encara amb fa moltes ganes disfresar-me.

    3. A veure si ets capaç de trobar un poema que parli sobre el carnaval...

Feineta!




                                      
                1. Explica tot el que has fet durant aquest pont.

                2. Cerca un poema que parli sobre la primavera, el penges i el comentes...

estic enamorada

El poema número catorze del projecte SOTA EL MATEIX ESTEL acaba de néixer. Pretén explicar el que sentim quan estem enamorats d'una persona que ha deixat d'estar-ho de nosaltres. Espero que us agradi! Poseu-hi títol!


No em mossego ni la cua ni la llengua.
Endavant segueixo tots els fils
que curiosament em duen
a cada espurna
de cada sospir
del teu sentir.
Són els teus gestos
aquells que m’encenen,
que em ceguen i em captiven,
dins una bogeria plena de seny.
La teva veu greu i dolça m’hipnotitza.
Les teves paraules tendres m’acaronen.
Les teves carícies suaus recorren
amb els dits la meva pell fina.
El teu adéu silenciós
rere una fugida sobtada,
sense més paraules
que una mirada,
que ho diu tot
sense res dir.
I jo ara ploro,
sense llàgrimes als ulls.
I jo ara em planyo,
com una ànima
feta de fum,
que s’enlaira,
que perd de vista
…el meu món.
L’únic nord
és amb tu.
-te l’has endut-
El meu record,
el teu perfum.


1. Posa títol i comenta el poema


Aquest poema m'ha fet entenrdre el que sentim cuant esteim enamorats perque es un sentiment molt gran i molt fort ja que casi tote les persones donen tot el que tenen i mes per la persona que estima realment,aquest poema m'ha agradat molt ja que te molt de sentit i molt de sentiment per una persona molt estimada. L'amor es realment molt aradable pero la persona que esta enamorada també a de senti l'altre perque sinós pot ser bastant trist. esta enamorat es marevellos pero si es pot compartir amb la persona que estimes realment. 

La industrialització





   1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials La industrialització.


Durant el primer terç del segle XIX, moltes manufactures catalanes fins llavors dedicades a la seda o a la llana es van anar passant al cotó. Aquesta expansió de la indústria del cotó va impulsar la seva mecanització. Així, als inicis del segon terç del segle XIX, a la fàbrica de Bonaplata a Barcelona es va introduir la primera màquina de vapor a Catalunya. Des de Barcelona, les màquines de vapor es van anar difonent per tota la costa catalana i van donar lloc al sorgiment de les primeres ciutats industrials. El creixement de la indústria cotonera va continuar imparable fins als anys 60, quan la guerra civil nord-americana va ocasionar la suspensió de les importacions de cotó, de les quals el tèxtil cotoner català n'era depenent.

Paral·lelament, la demanda de vapors va fer que alguns industrials catalans n'emprenguessin la fabricació. Aviat, als tallers Nuevo Vulcano, de Barcelona, es va construir el primer vaixell de vapor de tot l'Estat espanyol. Una mica més tard, a mitjan segle XIX, La Maquinista Terrestre i Marítima es va convertir en l'empresa metal·lúrgica catalana més important. Amb tot, podem dir que durant el segle XIX la metal·lúrgia a Catalunya només va jugar un paper secundari enfront del tèxtil.

La pèrdua de la major part dels territoris espanyols a Amèrica durant les primeres dècades del segle XIX, la manca d'un mercat peninsular per al tèxtil català, vinculat a l'endarreriment permanent de l'agricultura en una Espanya majoritàriament agrària, i la política agrarista i antiindustrialista dels governs de l'estat, va limitar el desenvolupament de la indústria catalana. Els industrials catalans van reaccionar davant d'aquesta situació amb la demanda de mesures proteccionistes per als seus productes, poc competitius a nivell internacional.


   2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.
La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura manaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el món contemporani.
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.