dijous, 28 d’octubre de 2010

Alfa y Omega.

Alfa y 
Omega
(Manuel Machado)

Cabe la vida entera en un soneto
empezado con lánguido descuido,
y apenas iniciado ha transcurrido
la infancia, imagen del primer cuarteto.

Llega la juventud con el secreto
de la vida, que pasa inadvertido,
y que se va también, que ya se ha ido,
antes de entrar en el primer terceto.

Maduros, a mirar a ayer tornamos
añorantes, y, ansiosos, a mañana,
y así el primer terceto malgastamos.

Y cuando en el terceto último entramos
es para ver con experiencia vana
que se acaba el soneto... Y que nos vamos.
1. Explica el contingut de cada una de les estrofes.







La primera estrufa parla sober un nin que significa la primera etapa.


La segona estrofa parla dels joves que han de viure la vida ( La adolesencia) 





- A la tercera estrofa ens diu que són madurs però troben a faltar ser joves.
 

- A la quarta estrofa diu que ja són majors d'edat i que ja són bastant madurs.
  

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Els meus dibuixos animats preferits!

2. Explica quins han estat els teus dibuixos animats preferits, el per què i penja un parell d'imatges sobre els mateixos.

   

Estos dibujos son mis favoritos porque desde que naci mi madre ya me los hazia ver aunque no tenia sentidorecien nacida aún no te das cuenta de nada pero son mis dibujos favoritos y aún lo siguen siendotrasmiten muxa alegria verlos cada dia los miro  y los mirare hasta que dejen de hazerlos ya que me rio mucho con ellos y me aportan mucha felicidad. porque de porque me

*La fotografia de arriba es la de los dibujos de doraemon y sus amigos: nobita,sishuca. jigante y suneo son unos niños que en cada capitulo hazen muchas aventuras todos juntos y me rio mucho con ellos. 
*La fotografia de abajo es la de los simpson que son familia que la componen: Homer,Bart,Maggie,Lisa y Marge. Y en cada capitulo trasmiten mucha risa ya que es una familia y cada dia Homer o alguien de la familia tiene problemas y hay que solucionar-los pero con risas, diversion y mucho humor , por eso son mis  favoritos y me encantan.                                                                                                                                          


  

Què és per a tu la poesia?

 
1. Comenta el poema i explica què és i què pot arribar a ser per a tu la poesia.

a) Què és per a tu la poesia?
Per a mi la poesia és sebre expresar els sentiments de les persones o així mateix..
b) Què pot arribar a ser?
La poesia pot arribar a servir per  a coneixermos així mateix . per expresar els sentiments per a una persona , per entendre la vida o els sentimetns. 
c) Tema del poema?
El poema.
d) Què ens està explicant el poema?
Jo entenc que ens explica que la poesia és molt important per a ella.

 
 
 
 
 
 
 
Poemes

(Zoe Gascó)

 
Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
per qui no tem conèixer-se

GENTE DE ZONA

3. Una entrada personal al vostre blog.




Gente De Zona es el grupo de Cubatón (Reggaetón Cubano) mas “pegado” del momento, el primer verdadero fenomeno "pop" de la isla, han eclipsado los historicos grupos de Timba, dando la vuelta al mundo hoy GdZ son indiscutiblemente el grupo de mayor fama en la musica cubana.

Son cubanos de La Habana: Alexander, Nando Pro y Jacob Forever animan los festivales rap/hip-hop de la isla y en pocos años han obtenido un gran auge. El gran suceso ha llegado a las estrellas entre la juventud Cubana y en toda Europa, exito confirmado por las 3 importantes giras mundiales hechas entre el 2007 y 2008 en Italia, Francia, Suiza, España, Alemania, Suecia, Rusia y Ucraina. En tarimas como los principales Festivales europeos de “Latinoamericando” de Milán y el “Fiesta” de Roma. Cabe notar que también en los Estados Unidos, su primera produccion discografica, "Lo Mejor Que Suena Ahora" han vendido mas de 5000 copias de importaciòn en el primer mes, finalmente el album de Gente De Zona “Lo Mejor Que Suena Ahora v2.0” saldrá oficialmente también en los Estados Unidos para septiembre del 2008 bajo el sello Planet Records y será distribuido por Sony-Bmg en todas las discotiendas del pais.

La historia: Gente De Zona se forma en noviembre del 2000 de una idea de Alexander Delgado que escribe una canción con todos los raperos de Alamar (barrio de La Habana).

En el 2005 Alexander llama a Jacob Forever que ya había realizado colaboraciones importantes con Pachito Alonso, Eddy K y además entra en el grupo Nando Pro, uno de los dj productores más importantes de la nueva generación cubana.

 

En el 2006 obtienen excelentes resultados con los temas “Soñé” y “La Campaña” verdaderos superhits generacionales para Cuba y para todos los apasionados de la Musica Cubana en particular modo toda Europa, estos dos temas han sido tocado por muchos timberos de primera como Isaac Delgado.

En el 2007 en el album de David Calzado y su Charanga Habanera “El Rey De Los Charangueros” participan en el tema màs bailado en los clubs de timba: “El Cañon”. En el mismo año ganan el “Premio Lucas” y siguen cosechando exitos con los temas "Le Gustan Los Artistas" y "Pà La Calle".

En el verano del 2008, sale finalmente el primer album de la agrupaciòn en exclusiva mundial con la Planet Records, titulado “Lo Mejor Que Suena Ahora

dilluns, 25 d’octubre de 2010

L'esperança!

2. Una entrada nova al vostre blog que tractàs el tema "L'esperança".



L'esperança és el sentiment d'optimisme cap al futur fundat en la fe o la creença ferma que un esdeveniment es pot produir

El Petit Príncep i la Guineu.


1.  Fer un comentari sobre el fragment del Petit príncep al blog dels pecupins. Explica qui és el protagonista i què ens intenta contar.
- El protagonista és el princep i la guineu.




“Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
Però després d’una reflexió, afegí:
- Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però te tocarà plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
(…)
- Adéu -digué.
- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.
Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Al lector de poemes.

2. Copia el poema, cerca una imatge que t'agradi i adient i comenta'l. Què ens explica? A qui va dirigit? Què intenta comunicar?



  
Lector de poemes

(Joana Raspall)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.

Novembre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels nins i nines

1. Qui és Joana Raspall? Cerca informació sobre aquesta escriptora i conta al teu blog tot el que trobis.



Joana Raspall i Juanola neix el 1913 a la Barceloneta. Tot i que la família és del Masnou, accepta tenir la filla a la capital, per recomanació de la llevadora. Al cap de tres anys la família va a viure a Sant Feliu de Llobregat on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. Allí la porten a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure". La mare, d'origen francès, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.

De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista. Des de la revista Claror de Sant Feliu, ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l'anima perquè faci els estudis de bibliotecària. Es prepara a fons les proves i accedeix a l'Escola de Bibliotecàries, on té de professors grans figures de la cultura catalana, com Carles Riba. En acabar els estudis, va a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on treballa fins que s'acaba la guerra. Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco: totes dues viatgen amb els llibres fins a la Biblioteca de Catalunya amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. Quan torna a casa, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.

La represa de l'activitat literària, que havia deixat amb la guerra, té lloc un cop acaba el conflicte; "ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí". Així, Joana Raspall comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o més o menys escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars... També fa classes de català i comença a crear fitxes amb mots sinònims que, de mica en mica, va ampliant; la tasca, completada per Jaume Riera, veurà la llum com al seu primer diccionari. Al de sinònims seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes i el d'homònims i parònims, amb Joan Martí.

Participa en el I Congrés de Cultura Catalana; des d'aquest congrés, juntament amb altres amants del teatre infantil en català, promou la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé.

La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna a conèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareix el 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bon dia, poesia el 1996, Versos amics el 1998, Concert de poesia el 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica tres llibres de poesia i el 2007 la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008 es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures.

Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat. Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu durant tota la vida de la publicació, amb una secció fixa sobre llengua. Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Poemas desde el faro..

2. Comenta el poema del blog "Poesía desde el faro.

D'aquest poema he entès que per a ser poeta no fa falta tenir res, ni estudiar, perquè la poesia  surt de tu, dels teus sentiments.



Vos vull recomanar que li doneu una llarga mirada al blog del poeta Aurelio González Ovies, Poemas desde el faro. Són pessics de poesia que ens poden ajudar a despertar la nostra pròpia creativitat.


El lenguaje es mágico,
cógele los trucos
y podrás cambiar
las leyes del mundo


La poesia és com un far que ens enlluerna dia a dia pel gran mar de la quotidianeitat, que ens ajuda a obrir-se camí.


Manual de instrucciones
(Aurelio González Ovies)

Se necesita poco
para poeta:
un lapicero blando
y una libreta.

Para ser pensador
muy poca cosa:
corazón y cabeza
más que de sobra.

Para ser entusiasta
se necesita
poner agua a soñar
en la mesita.

Para ser matemático
debes fijarte:
pequeño más pequeño
suman grande.

También podrás hacerte
feliz y obrero,
y construir muy alto
tu propio reino.

La primera il·lustració és de Vladstudio i la segona de Francisco Pimiango.

L' ampolla és buida.

1. Penja el segon poema de na Carolina Ibac, posa-li títol i comenta'l a la pàgina Tu ets la teva estrella" i al teu blog

Hola, carolina el teu poema m'ha agradat molt perquè tracta el tema de les persones que no tenen on viure, els rodamons. Aquest poema és molt inpactant ja que hi ha persones que no esmereixen viure així, però els hi ha tocat viure d'aquesta manera i han de seguir el seu propi camí, de la manera que puguin. 





L'ampolla és buida


El sòl és molt fred.
L’asfalt està estès.
Sense sortida, el carrer.
De cartró, la meva pell.
Caminen frenètics rius de gent.
I la meva calma retardada
és la solitud del present.
Fa olor a fems
la metròpolis candent.
L’ampolla és buida a terra.
Ja no és cap consol de penes.
Sense cap calor a les venes,
ensumo tristor d’incomprensió.
I s’atura el meu temps,
mentre les passes alienes
no són més que pressa al vent,
que quasi em trepitgen,
que ni em miren,
que m’obliden,
abans de retenir-me,
en el pensament.
Sóc una vergonya per ells.
I elles em temen.
I tremolen, també.
Rodo mons,
als suburbis del perill.
En casetes del diner
m’esguardo de la pluja,
fins que em tornen a fer fora.
I el meu cansament em plora,
per no poder tenir un espai,
que em deixi per fi descansar,
que em pertanyi indefinidament.
Només tinc una casa imaginària
I les meves coses marejades,
dins un carro dels grans magatzems,
amb una roda que no va bé.
El món és aquesta roda.
                                                                   Carolina Ibac

La professió que m'agradaria exerci.!

3. Fes un escrit sobre la professió que t'agradaria exercir i si saps el camí que has de seguir per arribar-hi. Sempre has d'explicar el per què de tot el que diguis.





 El que m'agradaria és, primer de tot treure'm, el 2n de PQPI. Perquè em donaria moltes possibilitats a la vida. Peròencara no he elegit res, to i que si pogués seria administrativa perquè és una feina que m'agrada molt i li trob moltes sortides. Si no pogués arribar a administrativa, estudiaria de perruquera perquè m'agrada pentinar i fer tota classes de coses referedides a n'aixo..

Cada dia té una fragància..

2. A. Penja al teu blog el poema "Cada dia té una fragància" amb una imatge adient i n'expliques el contingut, què en diu de cada dia de la setmana?. B. Ara explica quina olor fan els dies de la setmana per a tu...
A) Dilluns: fa olor de llapis
     Dimarts: de pèsols fins.
     Dimecres: exhala núvols de tempesta.
     Dijous: és pintura a l'oli i vernís.
     Divendres: preludi airós de festa.
     Dissabte: té l'aroma del paradís.
     Diumenge: fa olor de dolços pomes.

B) Dilluns: fa olor a dia nou
    Dimarts: fa l'aroma d'un dia passat
    Dimecres : Fa l'aroma de la passió
    Dijous: Fa olor a la tranquil·litat
    Divendres: Fa l'aroma de la felicitat
    Dissabte: és la gran festa
    Diumenge: l'aroma de lacabament de la tranquil·litat
    









Cada dia té una fragància,
cada hora, un color
i les nits aromes de somnis
que apavaiguen la foscor.


Dilluns fa olor de llapis
dimarts de pèsols fins,
dimecres exhala núvols de tempesta
dijous és pintura a l'oli i vernís,
divendres, preludi airós de festa
i dissabte té l'aroma del paradís.
Diumenge fa olor de dolces pomes
que van perdent, ai!, el seu encís...


Paraules d'amor que naveguen per tot arreu...

1. A. Penja al teu blog el poema sobre "El barquito de papel" amb una imatge adient i n'expliques el contingut. B. Després escrius tres noms, tres adjectius i tres verbs que hi apareguin.

A.)Parla sobre una persona que està enamorada  i li envia un barquito de papel perquè l'altra quan ho rebi s'adoni que ell l'estima molt.

B.) Els tres noms que he trobat han estat : Barco, papel y casa.
      Els tres adjectius que he trobat han estat : Fino, abierto y silencioso.
      Els tres verbs que he trobat han estat :
Andará, dejará y veré
.
Deixem el mes de setembre navegant damunt d'un vaixell de paper, solcant els dies i els mesos, amb l'escuma de les ones de la poesia. Paraules d'amor que naveguen per tot arreu.




Barquito de papel


(Edith Mabel Russo)
Este barco lo plegué con fino papel de seda.
Andará por el arroyo del cordón de mi vereda.
Lleva en su carga un poema, un caramelo, una flor.
Los dejará silencioso en la casa de mi amor.
Cuando ella lo descubra lo secará con un beso,
con un “te quiero” bordado lo mandará de regreso.
Yo lo veré aparecer.
Mis manos serán el puerto,
los sueños haciendo ronda y mi corazón abierto.
Si lo ves, no lo detengas,
un barquito enamorado,
tiene permiso especial
para andar por cualquier lado.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Els meus millors amics


                                                   
                                                                                          
          Els meus millors amics




Ells son els meus millors amics:en Mayo, n'André, Mª Antonia. Perque m'han demostrat que son amics que sempre han estat per lo bo i lo dolent que sempre que he nesecitat d'ells han estat,estic molt contenta de poder confiar en ells perque ho son tot per jo. Sempre que he estat triste m'han tret una rialla, m'han donat una abraçada i han fet que un dia negre tornes de colors per jo. Sempre que he tengut problemes han estat igual que jo. Són persones en les que pots confiar perque mai tan fallat. En Mayo i na Mª Antonia viuen a Santanyí i cada dia els veig, en canvi n'André no ell viu un poc més enfora pero a pics ens veim, pero xerram sempre per l'ordinador, ens cridam i sabem com estam. M'agrada sortir amb ells de festa, a passejar, a jugar a futbol cuan ens aburrim, anar al cine amb ells, i disfrutar cada dia minut a minut perque son la famamilia que mai he tengut que grasis a ells soc molt feliç i els donc les grasies per tots els moment que am passat i els que passerem mentre esteguem junts. Si un dia em faltara uns d'ells ho passaria molt malament perque ells son la meva vida i per ells o sonc tot.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Tot arriba

1. Comenta el següent poema de na Carolina Ibac del projecte "Tu ets la teva estrella" de l'any passat. De què creus que parla? Quines paraules no coneixes? T'hi sents identificat? Justifica les teves respostes.

- Aquest poema tracta seobre els sentiments de una persona enamorada que no perd les esperançes.
-Les paraules que no conesc són: Ideem,bagatge.
-No amb sent identificada encara.








Tot arriba
 
Tot és fosc.
Tot és costa amunt.
Tot costa un munt.
Tot és fos.
Tot va ben tort.
Tot és quasi mort.
Tot esdevé poc.
Tot va sense sort.
Tot i així, sempre hi ha esperança.
El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.
Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.
Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.
La foscor ens envolta de vegades.
Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.
Sobreviure és la nostra fita establerta.
I sempre se’ns encén la bombeta,
quan pensem que no hi ha solució,
apareix una drecera,
apareix una nova raó.
No desesperem,
Pensem, pensem,
Rumiem, rumiem,
Ideem, ideem,
Innovem, innovem,
Imaginem, imaginem,
Hi arribarem!
Sens dubte,
serem el què volem ser!
Mentre podem somniar
L’esperança serà ben viva
Un món millor és possible
Només cal anar tots de la mà.
Espera sempre,
Esperança meva,
Esperança teva.
Carolina Ibac

dimecres, 13 d’octubre de 2010

El poema s'ha fet estel...

1. Explica el contingut d'aquest poema. 2. Comenta el títol. 3. Què pot tenir a veure un poema amb un estel? 4. Què és un poema per a l'autor? I per a tu?
  

1.Tracta sobre que es el l'estel i que fa.
2.Que aquest poema tracta sobre l'estel.
3. Què són lliures els poemes i com a conseqüència, les persones que n'escriuren i en llegeixen.
4.La seva vida o els seus sentiments    




El poema s'ha fet estel...
El poema s’ha fet estel,
lliure d’arrels viu amb el vent.
A les venes hi du
sang de llibertat.
Però qui és el poema?
De vegades és l’únic que hi ha,
i sovint el que queda...
Darrere de cada poema
hi ha un somriure
una llàgrima, el gran batec,
un cor que ho abraça tot.
El poema és barca i cançó,
eco i silenci, vida i mort...
onatge

dilluns, 11 d’octubre de 2010

El Vent.

2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient.


El tema tracta sobre el vent.
Parla sobre l'amor de una parella.









Paraules del vent

El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.

La tardor!

1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli. 

 *- És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.

La tardor
(Marta Herrera)

Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.

Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.

La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.

Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.

Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.

ja ha arribat la tardor

 2. Llegeix el poema, explica el que conta i escriu-ne un títol. Finalment, entre tots, triarem el que més ens agradi.


Aquest poema  tracta de que les coses no són per a tota la vida i que sempre venen coses noves com ara nosaltres que acabam de venir a segon de PQPI i som nous. Per això aquest poema es per donar-nos la benvinguda.








Ja ha arribat la tardor

La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.
Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.
Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.
Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.
Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
Carolina Ibac

Salutació a na Carolina Ibac




Hola Carolina som na Cristina de segon de PQPI. Hem llegit un parell de poemes de l'any passat i m'han agradat bastant. A veure si aquest any podem treballar tant com els de l'any passat i fer molta feina perquè m'agraden molt els teus poemes. Esper conèixer-te aviat i que segueixis  fent molt de poemes.