estic enamorada

El poema número catorze del projecte SOTA EL MATEIX ESTEL acaba de néixer. Pretén explicar el que sentim quan estem enamorats d'una persona que ha deixat d'estar-ho de nosaltres. Espero que us agradi! Poseu-hi títol!

No em mossego ni la cua ni la llengua.
Endavant segueixo tots els fils
que curiosament em duen
a cada espurna
de cada sospir
del teu sentir.

Són els teus gestos
aquells que m’encenen,
que em ceguen i em captiven,
dins una bogeria plena de seny.

La teva veu greu i dolça m’hipnotitza.
Les teves paraules tendres m’acaronen.
Les teves carícies suaus recorren
amb els dits la meva pell fina.

El teu adéu silenciós
rere una fugida sobtada,
sense més paraules
que una mirada,
que ho diu tot
sense res dir.

I jo ara ploro,
sense llàgrimes als ulls.
I jo ara em planyo,
com una ànima
feta de fum,
que s’enlaira,
que perd de vista
…el meu món.

L’únic nord
és amb tu.

-te l’has endut-

El meu record,
el teu perfum.

1. Posa títol i comenta el poema


Aquest poema m'ha fet entenrdre el que sentim cuant esteim enamorats perque es un sentiment molt gran i molt fort ja que casi tote les persones donen tot el que tenen i mes per la persona que estima realment,aquest poema m'ha agradat molt ja que te molt de sentit i molt de sentiment per una persona molt estimada. L'amor es realment molt aradable pero la persona que esta enamorada també a de senti l'altre perque sinós pot ser bastant trist. esta enamorat es marevellos pero si es pot compartir amb la persona que estimes realment.