dimecres, 23 de febrer de 2011

esperant si prest tornarà

1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

           
Això era una vegada una dona que es nomia Llusia. Ella feia feina de criada a un castell.L'homé d'aquella casa era molt ric i li agradava molt viatjar. Aquell home era solter i només tenia na Llusia de criada. I a poc a poc va anant enamorant-se d'ella. Un dia l'homé va demanar-li que fos la seva dona i ella va acceptar Peró el fi de setmana l'homé tenia que partir cap a Anglaterra, així que van decidir casar-se cuan l'homé tornes, i així va passar el temps i l'homé no tornava i na Llusia estava molt trista perquè no tenia noticies del seu estimat. Un dia van tocar la porta d'el castell i era un soldat que portava una carta important per ella. Era del seu estimat. La carta deia: Estimada meva tot aquest temps que he estat fora de tu m'han fet veure que cada dia estic més enamorat de tu, Peró cuan vaig arribar a Anglaterra hem varen robar les coses i no he pogut tornar a per tu. Arè estic treballant per poder guanyar els doblers per tornar al teu costat, cuant miris per la finestra veuràs un vaixell molt gran i allà estaré jo a dintre esperant per veure aquella  bellesa que fa calmar l'amar. I així na Llusia cada dia desprès de fer el castell net anava a guaitar cap a la finestra per si arribava aquell vaixell que a dintre esperava el seu estimat a que tornas al seu costat.

  2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre versos com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà conteta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

 La dona de la finestra 
plora espertant el seu estimat
i resa a Dèu que torni aviat

 Els vespres sol contemplar el mar
amb ganes que arribi un poc de felicitat
que li donin forçes per esperar

Un dia ella ben lluny observarà
com un vaixell gran prest arribarà
i tota contenta ho veurà

Així sabrà que feliç esarà 
i al fi es podran casar 
i viurà el temps que queda 
sense haver d'estar separats


dilluns, 21 de febrer de 2011

 1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

Un mon sense treball 
 
 2. Comenta el poema a la pàgina turquesa de na Carolina o al facebook: Tu ets la teva estrella.

 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.




Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.
Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)
Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.
… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.
Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.
El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.
Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.

dilluns, 14 de febrer de 2011

Carta d'amor

1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...


La meva vida, t'estimo des del primer moment que et vaig conèixer, i molt més, més ara, perquè el camí que hem recorregut m'ha unit tant a tu ....

A través de la nostra vida junts, hi ha hagut tants èxits, satisfaccions i fets inoblidables, que han minimitzat les coses difícils perquè sempre junts hem recollit els trossos de somnis trencats per crear nous.

T'estimo per la teva paciència, per la teva comprensió,
per la calor dels teus braços que em recorda on està el meu refugi, la meva llar, la meva passió ....

T'estimo perquè em vas donar la llibertat perquè descobrís el que més valoro en tu.

T'estimo perquè em fes donat fortalesa quan el meu cor ha estat a punt de defallir, i m'has donat en aquest moment el que més necessitava .... seguretat!!! per atrevir-me a volar!!!!

T'estimo, per la forma en què em fas sentir estimada .... perquè tu fes estat la meravellosa persona que em fes ensenyat totes les oportunitats que té la vida ....

2. Penja vuit imatges que expressin amor.



dimarts, 8 de febrer de 2011

a dona de la finestra

 1. Observa aquest quadre atentament "La dona a la finestra" de Dalí.
1.A. Crea un personatge: 
Qui és aquesta dona? la dona Què nom?llusia
      És casada, separada, vídua, soltera?compromesaTé fills?no És una dona sana?si
És la senyora de la casa?si Una criada?no L'amant?no
Què fa?esta esperant l'amor de la seva vida Descansa de la neteja?si Espera l'estimat?si Pensa?si
Quin caràcter creus que té?es una dona molt bona al·lota i amb molts de sentiments  És feliç, està trista?esta trista...
1. B. Escriu una història amb la protagonista creada. A la història ha d'aparèixer el moment en què està a la finestra
Això era una vegada una dona que es nomia Llusia. Ella feia feina de criada a un castell.L'homé d'aquella casa era molt ric i li agradava molt viatjar. Aquell home era solter i només tenia na Llusia de criada. I a poc a poc va anant enamorant-se d'ella. Un dia l'homé va demanar-li que fos la seva dona i ella va acceptar Peró el fi de setmana l'homé tenia que partir cap a Anglaterra, així que van decidir casar-se cuan l'homé tornes, i així va passar el temps i l'homé no tornava i na Llusia estava molt trista perquè no tenia noticies del seu estimat. Un dia van tocar la porta d'el castell i era un soldat que portava una carta important per ella. Era del seu estimat. La carta deia: Estimada meva tot aquest temps que he estat fora de tu m'han fet veure que cada dia estic més enamorat de tu, Peró cuan vaig arribar a Anglaterra hem varen robar les coses i no he pogut tornar a per tu. Arè estic treballant per poder guanyar els doblers per tornar al teu costat, cuant miris per la finestra veuràs un vaixell molt gran i allà estaré jo a dintre esperant per veure aquella  bellesa que fa calmar l'amar. I així na Llusia cada dia desprès de fer el castell net anava a guaitar cap a la finestra per si arribava aquell vaixell que a dintre esperava el seu estimat a que tornas al seu costat.
2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.
 

La igualtat.

1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.




La igualtat de gènere.

"La diferència sexual – l'existència de dos sexes en un mateix món- no és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustícia i dominació d'un sexe sobre l'altre".
El sexe és un atribut innat i ve determinat per la naturalesa que estableix diferències físiques, biològiques i anatòmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel seu potencial en la reproducció sexual.
El gènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la naturalesa. El seu gènere l'elabora la societat.

La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries."

No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim d'"idèntic", o "igualtat a" els homes, ja que això significaria col·locar als homes com a mesura del que és desitjable, sinó com a "equitatiu". Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència.

Es freqüent la confusió de la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser "iguals" en sentit identitari, i no té res a veure. Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació, que les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa és molt diferent. Les dones han de ser éssers humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se’ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats ciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sinó per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.
1. Tria 10 d'aquests refranys de Sant Antoni i els expliques amb les teves paraules. Seria interessant que penjassis imatges que hi facin referència.





A sant Antoni, la neu ja té cames
Acabar com el porquet de sant Antoni
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any
Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer
Des de Sant Antoni, una hora més de sol
Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
Més barbut que sant Antoni
Més brut que el porc de sant Antoni
Passat Sant Antoni, sastres al sol

El racisme.

2. Cerca informació sobre la història del racisme. Creus que encara n'hi ha en l'actualitat? Argumenta la teva resposta.

Jo trob que si n'hi ha molt de racisme perquè hi ha gent que no accepta la gent de fora. Crec que no n'hi hauria de haver de racisme perquè totes les persones som iguals aunque algunes persones els hi agradi més que unes altres però totes les persones som iguales.

El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el 'chauvinisme' cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Però l'aplicació d'aquesta creença al bregar amb membres d'aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", és conegut com prejudici racial. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d'un grup més poderós per raons pràctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça es coneix com discriminació racial.
1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog.
                    
Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.




Tu podries ser jo.

Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.



** Té 37 versos,

Sant Antoni!

1. SANT ANTONI. 17 de gener.
   
A. Fes un resum de la informació a dalt detallada.

Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
         

B. Penja imatges de la festa.

        



C. Cerca sis gloses i les penges al teu blog.

Sant Antoni.

Sant Antoni repicava
Repicava a poc a poc
Com més s’encenia es foc
Més llonganisses torrava.


Sant Antoni de gener
Mai és estat calorós
Un gendre heu de mester
Tan agosarat com vós.Sant Antoni de Viana
Dia desset de gener
Qui beu primer o darrer
Sempre beu de bona gana.



Amb el toc de la campana
Encenen els foguerons
Els poblers canten cançons
A Sant Antoni de Viana.



Sant Antoni n’es vengut
Amb un ase amb quatre cames
Amb un cove d’ensaïmades
I una botella de suc.



Sant Antoni de Viana
Vos que veniu amb es fred
Enviau-me un jovenet
Que vengui de bona

L’exconseller Rafael de Lacy mor en un accident de trànsit.

1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què..

L’exconseller Rafael de Lacy mor en un accident de trànsit

El vehicle que conduïa xocà contra una caseta al peu de la carretera del cap Blanc. Els bombers hagueren d’arrencar la porta del cotxe on estava atrapat

11/01/2011     9 opinions
El vehicle ha quedat molt danyat per la col·lisió. Foto: A.S.

El misser i exconseller insular de Territori Rafael de Lacy Fortuny morí ahir dematí, a 56 anys, en un accident de trànsit a la carretera del cap Blanc (Ma-6014), al terme municipal de Llucmajor. El cotxe que menava, un Audi A3, va xocar contra una caseta que és al peu de la carretera a l'altura del quilòmetre 16,4, passades les urbanitzacions. A causa del fort impacte, diversos fragments i blocs de marès de la caseta varen caure damunt el vehicle. La Guàrdia Civil de Trànsit s'encarregà de fer-ne l'informe per aclarir per què De Lacy havia perdut el control del turisme i l'hora exacta de l'accident.

Sinònims..

1. Cerca tres sinònims de les paraules següents: simpàtic, atrevit, atent, extrovertit, tímid.

Simpàtic: Simpatia, encantador, graciós.
Atrevit: Atrevida, audaç, valent.
Atent: Atenta, interessat, vigilant.
Extrovertit: Sociable, comunicatiu, tractable.
Tímid: Vergonyós, cohibit, tallat.

2. Cerca tres antònims de cada una de les paraules anteriors.

Simpàtic: Aversió, antipàtic, desagradable.
Atrevit: Tímid, considerat, covard.
Atent: Distret, desatent, covard.
Extrovertit: Introvertit.
Tímid: Resolt,agosarat, atrevit.
                     
3. Escriu una narració on hi apareguin les paraules anteriors.

Na Maria és una persona molt simpàtica. Ella sempre es molt atrevida i molt extrovertida. La seva amiga és bastant timida però esta molt atenta amb les coses que li diuen.

Dialectes de la llengua catalana.


3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana:

3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.
Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals).
El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional.



Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada).
Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès.

     
3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.

              
3.3. Explica el que és la llengua estàndard.


Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboraciò artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar política i socialment el territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és varietat estàndard.
             
3.4. Quin dialecte parles tu? llengua espanyola

Segon trimestre.


2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-ho.

Esper que aquest trimentre estudii un poc mes per poder aprovar tot el que he duit suspes aquest trimestre per poder-ho aprovar tot al segon trimestre i o dur-ne cap pel tercer trimestre. Tampoc no en vull dur ni una per setembre perquè pas de haver de estodiar en s'estiu i haver de fer deures i exámens per setembre.

Envejo els ocells.

1. Comenta el següent poema i explica el que ens intenta dir el seu poeta. Fes-ne també l'anàlisi formal.



Envejo els ocells

Envejo els ocells
perquè tenen ales

-però no tenen mans.



Envejo els arbres

perquè tenen branques

-però no tenen mans

ni ungles.

No teixeixen xarxes,

ni fan cistells,

escombres, garlandes;

no poden trenar cabells,

sospesar pedres,

ni bastir cases.



He envejat els ocells,

però les mans

són fortes,

estimen,

donen i accepten.

Vull mans

i no vull ales!

La il·lustració és de Sigrid Martínez.

Nadal ja es aquí..

1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

Nadal per a mi es una festa en la que es fan dinars familiars, sopars.. Jo i la meva familia cada any feim un dinar familiar en la meva familia de part de mu mare que son de Palma i de Santanyi i anam a dinar a ca sa meva tia i ses meves cosines a Palma dia 24 de desembre.       


2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.


              
3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

 
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
        


4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

Fum fum fum 

A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.

Aquí dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.

Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.



Aquesta cançó és la mes representativa per a mi per es la que sempre cantàvem en tots els meus cosins petits i cosines el dia de nadal desprès des dinar amb família, també en cantàvem moltes més però aquesta es la primera que cantàvem sempre.

Ai, quin fred que fa!



Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...


Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
            

 1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 



 2. Explica la imatge que va unida al poema.

La imatge que apareix al poema es vou una casa en la finestra oberta que guaita per la seva finestra amb el seu moix. Els seus cabells son molts llargs i fan la forma d'arbre i esta nevant.

             
3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel.les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va ingressar a la carrera diplomàtica. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel.les i París. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República i no va tornar a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner va ser capdavanter. La seva obra poètica va evolucionar cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. Va destacar també com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, va ser proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.

La natura..

La natura..

Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens
de vida.

Pau, torna.


Pau, torna

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Arbre de nadal



Arbre de nadal
Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.
I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.
No pots fer més que somniar.
Desitjar ens fa avançar.
No ens aturem.
Allà hi seré.
Atenta
a
tu.
Ets la meva estrella.

El clamor



El clamor

(
Alfonsina Storni)

Alguna vez, andando por la vida,
por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.



Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.


Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.



De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!


Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!


La il·lustració és de
L. Filipe dos Santos.
  
1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.

Tiene 5 estrofas, 20 versos y es tipo asonante.

2.
Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa.

3. Resume el contenido del poema en una sola palabra.

4. ¿A qué se deber referir con la expresión "He dado mi corazón?Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema.

l'amistat

6. Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.


L' amistat és una relació afectiva entre dues persones. L' amistat és una de les més comunes relacions interpersonals que la majoria dels éssers humans tenen en la vida. Si que tenc bons amics i n'hi ha que no les consider tants bons amics, jo si que me consider bona amiga. Els meus bons amics si les consider perquè jo se que puc contar amb ells tant per lo bo i lo dolent però n'hi ha d'altres que no es pot fiar perquè ho van contant per tot el poble i això no m'ha agrada a jo, perquè si tu els i contes algo que es personal o algo no tenen perquè sebrer-ho tothom. Per jo una amiga verdadera es aquella que sempre esta amb tu, la que ho sap tot de tu, la que pots contar amb ella en tot moments..


dilluns, 7 de febrer de 2011

El romanticismo español.

5. Cerca informació sobre El Romanticismo español, la penges al teu blog i afegeix un parell d'imatges que l'identifiquin. No ha de ser una aferrar-copiar.


 El Romanticismo es un movimiento cultural y político originado en Alemania y en el Reino Unido a finales del siglo XVIII como una reacción revolucionaria contra el racionalismo de la Ilustración y el Clasicismo, confiriendo prioridad a los sentimientos. Su característica fundamental es la ruptura con la tradición clasicista basada en un conjunto de reglas estereotipadas. La libertad auténtica es su búsqueda constante, por eso es que su rasgo revolucionario es incuestionable. Debido a que el romanticismo es una manera de sentir y concebir la naturaleza, la vida y al hombre mismo que se presenta de manera distinta y particular en cada país donde se desarrolla; incluso dentro de una misma nación se desarrollan distintas tendencias proyectándose también en todas las artes.
4. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.

El meu dia a dia a l'escola crec que hauria de millorar la meva actitud com per exemple participar més a la classe. Els deures sempre els procur dur al dia menys el blog que me falta un poquet però ja me vaig posant el dia de tot. Els examens hauria de estudiar un poquet més, no vol dir que els suspengui a tots però en duc dos de suspesos perquè no vaig estudiar lo suficient però no son males notes tampoc, que bé en un poquet més les hagues aprovat però tot lo altre ho he duit aprovat i res a seguir fent feinate i estudiar.

cucorba


3. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
Cucorba és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.
Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia.
S'estrenen discogràficament el 1985 amb l'àlbum Com un pern de rifa i d'aleshores ençà han publicat diversos discos: Demà és festa (1988), Trencaclosques (1990), Xica pica pollerica (1993), Les millors cançons infantils (1993), En Joan Petit quan balla (1995), Cucorba té 3 pallassos (1998), Prou de mollor (2001), La lluna i la pruna (2004), Madò Pereta canta i compta amb Cucorba (2004), Cucorba 30 (2006), Cucorba dBàsic (2009) i Mamballetetes. Cançonetes per a persones petitetes (2010).
D'entre els seus muntatges destaquen N'Espardenyeta, de Jaume Vidal i Alcover (1978); La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila (1982), i Trencaclosques, programa realitzat pel Centre Territorial de TVE a Balears (1990). El 1988 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll i el 2003 amb el Premi Ramon Llull.

la pena de mort

2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.


1) Què és la pena de mort?
2) Què saps sobre la pena de mort?
3)
 1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any. 1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.

“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.



1. Número de estrofes i de vers. Tipus de rima.
Té 11 estrofes i 48 versos. El tipus de rima és assonant.      
   
2. Explica el que ens compte.
En aquest poema ens compta com pot ser la adolescencia. Tampoc no són tots els adolescents que tenen amics, n'hi ha cualcuns que estan com a marginats, després començan ses bones i dolentes companyies que en tot cas a n'es text diu que és dolenta. També començen a sortir de festa a boure, a fumar i a drogar-se..

3. Resumeix el contingut amb una paraula.
Mala companyia.

4. Què diries, es un poema positiu o negatiu? Per què?
Aquest poema es negatiu perque xerra d'un nin que no te amics i a n'es final en té de amics pero no fa cas els seus pares i acaba amb les drogues.

5. Quin tema filosófic tracta?

El tema crec que es maneres de viure..

6. Opinió personal.
 
2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.
 
 
3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:  

La pena de mort.


1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicació del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR - AFERRAR.

La pena de mort és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte.

Conclusiones




Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.



1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:

A. ¿Dónde está la poesía?

La poesía ya te sale de ti..
B. ¿Dónde la podemos encontrar?

La poesía no hay que encontrar, eso ya te salir de ti, de tus pensamientos...

 C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?

No..
D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?

Si..  
E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.

Por.



Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...  
                                                                                                

Josep Manel Vidal



1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
  

les imatges espectaculars

1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

                                                         un nin petit molt grasios

                                             l'homé que podia aguantar amb el cap un coxe
                                                        Les ungles mes llargues del món

                                                  la fresa mes grossa del món
l'hamburguesa més gran del món 
                                                      la dona que treu els ulls
                                              la persona amb més arecades en la cara 
el conill més gran del mon 
                                            el nin mes petit del mon 

                                          el caball més petit del mon