Aquest poema tracta de que les coses no són per a tota la vida i que sempre venen coses noves com ara nosaltres que acabam de venir a segon de PQPI i som nous. Per això aquest poema es per donar-nos la benvinguda.
Ja ha arribat la tardor
La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.
Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.
Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.
Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.
Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
Carolina Ibac
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
Carolina Ibac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada