dimecres, 23 de febrer del 2011

esperant si prest tornarà

1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

           
Això era una vegada una dona que es nomia Llusia. Ella feia feina de criada a un castell.L'homé d'aquella casa era molt ric i li agradava molt viatjar. Aquell home era solter i només tenia na Llusia de criada. I a poc a poc va anant enamorant-se d'ella. Un dia l'homé va demanar-li que fos la seva dona i ella va acceptar Peró el fi de setmana l'homé tenia que partir cap a Anglaterra, així que van decidir casar-se cuan l'homé tornes, i així va passar el temps i l'homé no tornava i na Llusia estava molt trista perquè no tenia noticies del seu estimat. Un dia van tocar la porta d'el castell i era un soldat que portava una carta important per ella. Era del seu estimat. La carta deia: Estimada meva tot aquest temps que he estat fora de tu m'han fet veure que cada dia estic més enamorat de tu, Peró cuan vaig arribar a Anglaterra hem varen robar les coses i no he pogut tornar a per tu. Arè estic treballant per poder guanyar els doblers per tornar al teu costat, cuant miris per la finestra veuràs un vaixell molt gran i allà estaré jo a dintre esperant per veure aquella  bellesa que fa calmar l'amar. I així na Llusia cada dia desprès de fer el castell net anava a guaitar cap a la finestra per si arribava aquell vaixell que a dintre esperava el seu estimat a que tornas al seu costat.

  2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre versos com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà conteta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

 La dona de la finestra 
plora espertant el seu estimat
i resa a Dèu que torni aviat

 Els vespres sol contemplar el mar
amb ganes que arribi un poc de felicitat
que li donin forçes per esperar

Un dia ella ben lluny observarà
com un vaixell gran prest arribarà
i tota contenta ho veurà

Així sabrà que feliç esarà 
i al fi es podran casar 
i viurà el temps que queda 
sense haver d'estar separats


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada