dimecres, 10 d’agost de 2011

. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.

"A un amor no correspost "


Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d'estimar
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l'ànima
com si fossis un somni,
com si tot el que és teu
s'adormís al meu pit.
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.



Estoy triste...

Estoy triste, me aflijo,
yo, el señor Nezahualcóyotl.
Con flores y con cantos
recuerdo a los príncipes,
a los que se fueron,
a Tezozomoctzin, a Quaquauhtzin.

En verdad viven
allá en donde de algún modo se existe.
¡Ojalá pudiera yo seguir a los príncipes,
llevarles nuestras flores!
¡Si pudiera yo hacer míos
los hermosos cantos de Tezozomoctzin!
Jamás perecerá tu nombre,
¡oh mi señor, tú, Tezozomoctzin!

Así, echando de menos tus cantos,
me he venido a afligir,
sólo he venido a quedar triste,
yo a mí mismo me desgarro.

He venido a estar triste, me aflijo.
Ya no estás aquí, ya no,
en la región donde de algún modo se existe,
nos dejaste sin provisión en la tierra,
por ésto, a mí mismo me desgarro.



Et reclamo, a crits deseperats


Els temps nous que vindran
els portarà el vent
jo no se com seran
visc només el present

Somnis, no paraules
m'abraçen cada nit
quan se'm tanquen els ulls
estirat al meu llit

La vida me'ls trenca
de vegades, sovint
perseguit per malsons
quan no estic dormint

Ningú al meu costat
per voler compendre'm,
escoltar-me pacient
o potser entendre'm





SI EL MÓN FOS…

Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…

La alegría de un nuevo futuro


Desde el fondo de mi alma
saldré para cambiar.
Como el ave con sus alas
comienza ya a volar,
saliendo de su nido
para algun camino tomar,
liberándome del miedo
de volver a fracasar.
Y si las lágrimas volvieran a brotar,
Pensaré que solo limpian
las tristezas de mi alma,
que ya no quiero recordar
y miro hacia el futuro
y no me dejo desgarrar
por la tristeza de un pasado
que en muchas ocasiones me quiso eliminar.
Es hoy que yo te digo,
"no hay reproches ni castigos,
solo un nuevo caminar".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada