dijous, 4 d’agost de 2011

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Vestit de llevant, moda poètica de primavera


Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.
        

            Fes un resum del contingut del poema.

1.Arriba un cop de vent, quan en fa molt no és sap controlar, que pot arribar a fer molts de desastres, que mai podem saber quin tipus de vent pot fer i fins on pot arribar.

2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

No n'he trobat cap..

3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

Del vent.

4. De qui parla? Què en diu?

- Del pare Eól. Que sempre quant arriba crida i xiula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada